dimarts, 7 de febrer de 2012

Anem a cercar cinc sous quatre sous (o de quan l'actualitat t'agafa amb el peu canviat)

-->

- L'expressió que dona la primera part del títol a aquest post es segons el Diccionari Català-Valencià-Balear de l'Institut d'Estudis Catalans una locució utilitzada a Mallorca:
 - la segona part del títol es per descriure com em sento, així, amb el peu canviat. Aquest post va ser gestat anit, en plena tempesta desfermada contra les consols d'Escaldes i Sant Julià, i es que no m'en puc estar de desmarcar-me del "linxament mediàtic".
Es cert que aquest augment era un error, i en un gest poc habitual en la classe política així es reconeix en rectificar, però no puc compartir aquesta indignació exacerbada per un fet testimonial que contrasta amb la indiferència i poca passió davant anomalies molt mes transcendentals del nostre sistema.
Aquí va doncs el post, inacabat per cert que tenia pensat per avui...
"Ha de ser un tema de cabdal importància el que faci saltar tots els comptadors, el que generi un nombre de comentaris probablement mai vist en la premsa digital d'aquest país...
- Es l'aprovació, finalment, d'una legislació antitabac en acord amb el sentit comú impulsada per una iniciativa popular i malgrat les pressions dels lobbis en defensa dels seus interessos particulars?
- Es l'anunci imminent d'una fiscalitat justa, proporcional que gravi els ciutadans d'aquest país en funció dels seus ingressos?
- O potser es tracta de l'anunci d'una reforma que posi fi al desgavell de les 8 administracions?
- No, no, deu ser la posada en marxa d'una fiscalia anticorrupció que... deix! Que ja ens han dit des del GRECO que d'això no en tenim...
- Au vinga, siguem positius: que potser els acords de no doble imposició ja estan signats i tenim un munt d'inversors amb els seus projectes i els corresponents llocs de treball picant a la porta? NO, tampoc.

RES DE TOT AIXÒ El motiu d'aquesta riuada de comentaris es la publicació del que cobraran els consols elegits en les darreres eleccions comunals. Certament costa d'entendre que en un moment on la paraula austeritat està a l'ordre del dia s'ens presentin unes xifres que semblen no seguir la tònica dominant. La veritat es que en un entorn on estem avesats a assenyalar la palla a l'ull del veí era d'esperar.
M'estaré de comentar unes xifres que barregen sous bruts amb sous nets, que s'escapen de la cotilla de les 40 hores setmanals de que gaudeixen alguns dels ciutadans d'aquest país.
Es una menudesa, perquè per molt que es vulgui magnificar, es d'això que estem parlant, d'una menudesa."


I no puc deixar de pensar en els que es freguen les mans, en els que es riuen de la nostra indignació guerrera davant les menudeses i la nostra total ceguesa davant les veritables palanques del seu poder... 
... o es que potser tremolen davant la possibilitat de que finalment obrim els ulls i anem fins a l'arrel dels problemes?