I tanmateix, es mou

Anem a cercar cinc sous quatre sous (o de quan l'actualitat t'agafa amb el peu canviat)

2012-02-07T00:52:00.000-08:00

- L'expressió que dona la primera part del títol a aquest post es segons el Diccionari Català-Valencià-Balear de l'Institut d'Estudis Catalans una locució utilitzada a Mallorca:

- la segona part del títol es per descriure com em sento, així, amb el peu canviat. Aquest post va ser gestat anit, en plena tempesta desfermada contra les consols d'Escaldes i Sant Julià, i es que no m'en puc estar de desmarcar-me del "linxament mediàtic".
Es cert que aquest augment era un error, i en un gest poc habitual en la classe política així es reconeix en rectificar, però no puc compartir aquesta indagació exacerbada per un fet testimonial que contrasta amb la indiferència i poca passió davant anomalies molt mes transcendentals del nostre sistema.
Aquí va doncs el post, inacabat per cert que tenia pensat per avui...

"Ha de ser un tema de cabdal importància el que faci saltar tots els comptadors, el que generi un nombre de comentaris probablement mai vist en la premsa digital d'aquest país...

- Es l'aprovació, finalment, d'una legislació antitabac en acord amb el sentit comú impulsada per una iniciativa popular i malgrat les pressions dels lobbis en defensa dels seus interessos particulars?

- Es l'anunci imminent d'una fiscalitat justa, proporcional que gravi els ciutadans d'aquest país en funció dels seus ingressos?

- O potser es tracta de l'anunci d'una reforma que posi fi al desgavell de les 8 administracions?

- No, no, deu ser la posada en marxa d'una fiscalia anticorrupció que... deix! Que ja ens han dit des del GRECO que d'això no en tenim...

- Au vinga, siguem positius: que potser els acords de no doble imposició ja estan signats i tenim un munt d'inversors amb els seus projectes i els corresponents llocs de treball picant a la porta? NO, tampoc.

RES DE TOT AIXÒ El motiu d'aquesta riuada de comentaris es la publicació del que cobraran els consols elegits en les darreres eleccions comunals. Certament costa d'entendre que en un moment on la paraula austeritat està a l'ordre del dia s'ens presentin unes xifres que semblen no seguir la tònica dominant. La veritat es que en un entorn on estem avesats a assenyalar la palla a l'ull del veí era d'esperar.

M'estaré de comentar unes xifres que barregen sous bruts amb sous nets, que s'escapen de la cotilla de les 40 hores setmanals de que gaudeixen alguns dels ciutadans d'aquest país.

Es una menudesa, perquè per molt que es vulgui magnificar, es d'això que estem parlant, d'una menudesa."

I no puc deixar de pensar en els que es freguen les mans, en els que es riuen de la nostra indignació guerrera davant les menudeses i la nostra total ceguesa davant les veritables palanques del seu poder...
... o es que potser tremolen davant la possibilitat de que finalment obrim els ulls i anem fins a l'arrel dels problemes?

Qui gestiona els nostres calers?

2012-01-31T07:06:00.000-08:00

Un cop mes el tema sanitari torna a fer parlar. Ara es el trist final, un mes, d'una inversió de la CASS. El complex (fosc?) mecanisme pel que es regeix la gestió dels fons de la CASS ha sortit a la llum, el destí ha volgut que la fallida de Spanair esquitxés el pilar de la nostra seguretat social, que hi hauria deixat uns 100.000 €. No es el primer cop que es parla de la gestió dels fons de la CASS, d'altres episodis desafortunats ens haurien d'haver curat d'espants, però no, costa d'acostumar-se a veure com uns diners que suposadament haurien de servir en un futur per pagar la nostra salut, o les nostres pensions s'esvaeixen sense que hi puguem fer res.

Es la mateixa sensació que quan veus minvar un pla de pensions, un pla per garantir els estudis dels teus fills, o simplement uns diners que amb esforç i constància havies posat de costat pels imprevistos futurs. Ens aquests casos però pots acceptar que potser has pecat d'innocent en creure't les explicacions del teu gestor bancari, o potser havies sigut massa avariciós en agafar l'opció mes arriscada amb coneixement de causa. En tot cas sempre et queda el poder queixar-te o simplement canviar de banc...
En el fons però sempre et queda aquella sensació de que sempre guanyen els mateixos, de que alguns mai hi perden (vegeu sinó tots aquells bancs rescatats, amb directius ben pagats, com agraint-los la bona gestió feta amb els diners d'altres...)

En el cas de la nostra estimada CASS però, no podem acceptar-ho com si es tractés del mateix, no es tracta d'una simple companyia d'assegurances que ens garanteix un risc, es tracta d'una entitat que ens pertany a tots, que gestiona els diners que, de manera obligatòria, cadascú de nosaltres deixem de gestionar individualment. Aquesta entitat es el garant de que el nostre dret a la salut i a una vida digna tingui un finançament.

Es per això mateix que la CASS disposa d'uns òrgans de control on tots hi estem representats, ja sigui mitjançant els representants elegits pels usuaris o els designats per un govern que es suposa mogut per l'interes general. A la direcció de la CASS li hem de suposar que entén perfectament el rol de l'organisme i que, amb la màxima professionalitat, consulta i informa l'òrgan de control, i gestiona amb el màxim rigor els fons de que disposa.
Sincerament, no tinc ni la mes mínima idea de la bondat o no d'haver invertit uns diners en un fons i que per les caramboles del mon de les finances s'han acabat evaporant en l'afer Spanair. Ara es molt fàcil posar el crit el cel i fer-ne escarafalls, malauradament això no ens els tornarà.

On hem de ser implacables es en exigir que els mecanismes de control siguin reals i s'exerceixen.

Serveixen d'alguna cosa el representants al consell d'administració, es a dir:
- disposen de la informació necessària per exercir la seva tasca de control?
- si no, l'exigeixen?
- quan la tenen l'entenen?
- hi ha un retorn d'informació cap als seus representats?
- es consulta als representats per conèixer-ne els neguits?

NOTICIES RELACIONADES:
- Serveis informatius RTVA: Govern i oposició opinen sobre les inversions de la CASS vinculades a Spanair
- La fallida de Spanair afecta la CASS en 100.000 euros
- La CASS perd uns 100.000 euros per la fallida d’Spanair
- La CASS perdrà 100.000 euros amb la fallida de la companyia Spanair
- La fallida de l’aerolínia Spanair afecta la Seguretat Social en 100.000 euros
- El cap de Govern destaca la “transparència” de la CASS

Percentatges

2012-01-29T06:17:00.000-08:00

Darrerament sento la necessitat de parlar de sanitat, una columna d'Alvar Valls al Diari d'Andorra ja em va portar a escriure sobre el tema en un altre post. Avui el mateix rotatiu publica una entrevista amb Cristina Rodríguez Galan, Ministra de Salut i Benestar, amb la que coincideixo en gran mesura, però on crec que s'obvien alguns aspectes del problema.
El titular de l'entrevista destaca que "hem de protegir la salut i no pas interessos professionals", i aquí puc afirmar que hi estic 100% d'acord. Per qui hagi fet l'esforç d'escoltar, era clar que en el tema de la sanitat anàvem directe cap al precipici, veus enteses avisaven des de feia temps i encara que no les haguéssim sentit només calia veure els problemes dels sistemes sanitaris del nostre entorn.

Aixi doncs cal creure que algú, per acció o per omissió a faltat a la seva obligació de vetllar per l'interès public en el tema de la sanitat. Es cert que la indefinició dels rols que patim de manera històrica no ha ajudat gaire.
El Pla estratègic de salut, citat per la Ministra en l'entrevista, posava en evidencia les disfuncions en aquest aspecte i delimitava les funcions de cadascun dels estaments: Ministeri, SAAS i CASS. Probablement la confusió en les competències i responsabilitats de cadascun d'aquests actors de la sanitat andorrana es un dels motius del retard en la reacció davant de les dificultats que s'ens presentaven.

Sovint però oblidem les altres parts implicades:
- professionals de la salud
- usuaris del sistema sanitari
- classe política

Els professionals de la salut estan representats en major o menor mesura per les respectives associacions o col·legis professionals, i aquí cal preguntar-se si de des del coneixement que tenen del sistema han contribuït plenament a trobar solucions o si ha pesat mes la defensa dels interessos sectorials, actuant mes aviat en clau sindical.

Els usuaris son per mi el gran absent del debat. Tinc entès que la OCU ha participat en certs aspectes de la elaboració del PES, però si ens fixem en la participació ridícula, siguem clars, en les eleccions al consell d'administració de la CASS, haurem de reconèixer que aquí tenim un greu problema.No només la participació en aquests comicis es anecdòtica, la nul.la visibilitat (amb alguna honrosa excepció) de la feina que hi realitzen els representants dels diferents col.lectius fan que hom es plantegi la utilitat d'aquests càrrecs.

La classe política, i em sap greu generalitzar, sempre m'ha semblat en aquest tema mes preocupada per treure un redit electoral de qualsevol moviment i no ha sabut encarar el problema amb decisió, explicant la realitat i prenent decisions de vegades inevitablement impopulars.

Aquest cap de setmana al twitter vam tenir un d'aquests "microdebats en menys de 140 caràcters" amb en @DavidRiosRius i en @jmmiralles, sempre tant interessants... la guspira va ser una piulada del conseller general socialdemòcrata:

Unes simples xifres, uns percentatges, ens van permetre iniciar un interessant debat, que necessàriament, vist el mitja on es realitzava havia de ser incomplet però no per això menys interessant.

En el debat sanitari ens falten això: dades en forma de xifres, de percentatges sobre els que es pugui basar el debat i perquè cadascú es pugui fer una idea i avançar en la recerca i en l'acceptació de les solucions.

per exemple:
- quants cotitzants ha tingut la CASS en el moment de màxims afiliats? quants en té ara?
- quin percentatge en la despesa global en salut representen les diferents partides?
(diferents prestacions, despeses financeres, despeses "de funcionament"...)

Bon debat!

NOTICIES RELACIONADES:
- És viable la nostra seguretat social?
- Salut reduirà aquest mes totes les tarifes mèdiques
- Els serveis de salut i benestar seran més barats a finals de mes
- Reformes urgents
- Cap on va la sanitat?

L'(altre) esport nacional, força Cyril!

2012-01-26T04:20:00.000-08:00

Doncs si, avui em ve de gust parlar de l'esport nacional... però tranquils no va de la Copa del Mon femenina, ni de la d'esquí de muntanya, ni tant sols del km llençat, tampoc va del 20è Borrufa...

... em refereixo a l'altre esport nacional, aquell que es practica emparat en l'anonimat, el de llençar la pedra i amagar la ma, aquell que consisteix en escapçar tot allò que sobresurt, en rebaixar qualsevol cosa que ens pugui fer petit, qualsevol bri d'originalitat, qualsevol pensament dissident.

Fa uns dies parlàvem entre amics dels avantatges i inconvenients d'un cert anonimat, de la justificació de que en una societat democràtica s'utilitzi l'anonimat per opinar. Hi van haver arguments per tot, la teoria es que en una societat lliure s'ha de poder opinar, dissentir, criticar sense témer que això et pugui perjudicar en cap aspecte de la teva vida. Vaig objectar, i segueixo pensant, que en una comunitat petita com la nostra, i mes si tenim en compte que certs drets reconeguts en la nostra constitució encara no son desenvolupat plenament, el risc de que algú es vegi penalitzat per haver expressat certes opinions existeix. Es així, suposo que ens falta cultura democràtica i certs valors com la tolerància no estan encara prou arrelats en la nostra mentalitat.

En el fons, que algú s'amagui en l'anonimat per opinar, valorar o criticar, un fet d'interès public no ens hauria de molestar el mes mínim, aquest anonimat pot anar acompanyat d'arguments, respecte i afany constructiu. Des d'aquesta òptica aquest anonimat nomes pot molestar a l'intolerant, l'insegur que sense arguments a oposar busqui identificar l'opinador emmascarat per fer-li pagar la seva gosadia d'alguna manera.

El fet es que aquest anonimat, garant d'una llibertat d'opinió absoluta en un entorn amb mancances democràtiques, es veu sistemàticament pervertit i utilitzat pels nombrosos practicants de l'"altre esport nacional".

Espais que haurien de ser llocs de debat es converteixen dia si i dia també en abocadors de les nostres enveges, de la nostra intolerància, de la nostra impotència.

Ahir al vespre em vaig sentir afortunat de poder assistir a un acte amb el Cyril, es tractava d'oferir-nos als assistents el trofeu del seu 4t Dakar, de compartir amb tots els qui ell creu que d'una manera o d'una altra li han donat suport en aquesta prova. Hi érem sponsors, col·laboradors, amics i familiars, com cada any, com en cada victòria, com en cada ocasió que en Cyril ha sentit que havia de compartir els moments de gloria, o els de pena. He de reconèixer que per motius diversos no sempre hi he estat, físicament vull dir, però aquest any no podia ni hi volia faltar.

El Cyril es un exemple, no només en el terreny esportiu, es una persona reconeixent amb la terra que l'ha acollit,emprant la nostra llengua des de els primers dies, integrant-se en la nostra societat. Te'l trobaràs entrenant-se per les nostres muntanyes, participant en diferents aspectes de la nostra societat, com un ciutadà mes. No cal ni esmentar els seus projectes solidaris, molts nens de Dakar saben molt bé qui es en Cyril, i qui era el seu amic Fabrizio.
La nostra societat hi guanyaria probablement si molts altres esportistes i artistes, residents administratius, tinguessin la mateixa relació amb el nostre país.

No entenc doncs els escarafalls amb el polèmic vídeo. Dubto que durant la gravació s'hagi malmès la natura de manera irreparable, es tracta d'un rodatge puntual, controlat. El que si malmet la natura i conseqüentment la imatge del país es l'absència d'una regulació de l'accés motoritzat a la muntanya a nivell nacional, la utilització abusiva del nostre entorn per part d'una minoria que s'empara en el buit legal i de vegades en una impunitat discrecional.
Malgrat no comparteixo que s'ataqui al Cyril pel vídeo promocional, m'adhereixo a aquesta campanya en favor d'una legislació estricta pel que fa a la defensa del nostre entorn, vist el clam generalitzat espero que l'amplia majoria parlamentaria ho faci realitat , es una urgència!

Força Cyril!

Noticies relacionades:
Despres es disculpa per pujar en moto al Casamanya
Cyril Despres torna feliç i amb ganes de més Dakar
Cyril Despres també ha demanat disculpes per un vídeo promocional
El vídeo de Despres
Queixes per un video de Despres al Casamanya
O la selva

Cap on va la sanitat?

2012-01-22T04:30:00.000-08:00

Està clar que tenim un problema seriós amb el finançament de la sanitat i el risc de que s’instauri una discriminació entre els usuaris en funció de les seves capacitats econòmiques.
Alvar Valls alertava en la seva columna sobre el risc de derivar cap una sanitat amb pacients de primera i de segona.
El tema dels diferents percentatges de reemborsament és una mesura que ja existeix en el nostre entorn i pot estar basada en el nivell d’evidència de la seva eficàcia, algunes teràpies tenen una eficàcia inequívoca mentre que d’altres poden ser totalment inútils. Per tant, pot semblar lícit establir una diferència de reemborsament entre els diferents tipus de tractament.
D'altres noticies sobre el tema sanitari han aparegut al voltant del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària, la darrera referent a la possibilitat que professionals lliberals que hi treballen hagin de pagar per l'ús que fan dels locals del SAAS, però també una certa polèmica sobre temes d'organització interna en el servei de consultes externes. S'està tornant a parlar (un cop més) d'una reorganització dels serveis sanitaris al Pas de la Casa.

Cadascuna d'aquestes mesures, si es pren aïlladament, és un detall, probablement la suma de tot plegat aporti una millora al balanç econòmic de la nostra sanitat, però és normal que cadascú es plantegi els seus dubtes, i es posicioni sobre quines mesures troba necessàries / prioritàries / supèrflues / inacceptables ...
En el fons, la major part de la població no tenim informació suficient per fer-nos una idea precisa del problema: quin estalvi pot representar aquesta mesura? Està clar que la despesa sanitària té moltes facetes, molts professionals implicats i, probablement, calgui adoptar múltiples mesures, la majoria d’abast limitat, però potser algunes de magnitud per arribar a una gestió òptima. Tenim la certesa de que s’estigui fent així ?
Si ens referíssim a la prevenció tocaríem un punt clau. Sense anar més lluny, la promoció de l’activitat física, d’una alimentació saludable, la lluita contra el tabaquisme, la detecció precoç dels càncers s’han demostrat molt eficaços en el manteniment d’un bon estat de salut i, subsidiàriament, en una reducció de la despesa sanitària. No tinc xifres, però m’hi jugo un sopar que el pressupost destinat a aquests objectius és ridícul, (i en tot cas pràcticament res surt del pressupost de la CASS ja que la prevenció n’ha estat històricament exclosa).
Per concloure, totes totes les mesures son de cara als prestadors i l'usuari... de moment però res concret pel que fa a la gestió, a canvis en l'organització quan tothom reconeix que hi han problemes estructurals en el nostre sistema sanitari.

La transparència absoluta en les dades econòmiques d’un organisme que se suposa que pertany a tots els assegurats permetria, en tot cas, que poguéssim emetre una opinió fonamentada. De moment, no les tenim…
Sóc dels qui creuen que la sanitat no és un sector al que s'hagi d'exigir una rendibilitat econòmica... però no ens enganyem, aquest principi no ha de ser una excusa per la mala gestió, per no parlar de malbaratament dels recursos. Una sanitat mal gestionada acaba sent una sanitat insostenible i ja sabem com acaba tot això: els qui s'ho puguin pagar tindran el que calgui, els qui no, s'hauran de conformar amb les engrunes.

Noticies relacionades:

Posar fi als excessos

L’hospital posarà fi a les visites que els metges assalariats cobren a part del sou

necessitat de reformular el servei urgent del Pas per l’elevat cost

canvis en l’actual funcionament del servei d’urgències al Pas de la Casa

reducció de l’àmbit públic de la sanitat

El nou projecte de gestió del SAAS suprimeix incentius i inversions

Els metges asseguren que el SAAS és «una màquina de gastar incontrolable»

Més control al sistema sanitari i més rigor en la concessió d'ajuts
Els metges diuen que baixar tarifes fa perillar consultes
La magnitud de la disbauxa
La Cass

L'opacitat també afebleix la democràcia

2012-01-20T07:30:00.000-08:00

Avui són notícia a casa nostra les empreses amb participació comunal.

El motiu és la decisió del Comú lauredià de deixar l’oposició fora dels consells d’administració de Sasectur, l’escola bressol i Camp Rabassa.

El diari d'Andorra fins i tot en fa l'editorial: Afeblir la democràcia

(incís: l'editorial també parla del consell de govern però això seria un altre tema, ja que alguns grups de l'oposició, en d'altres comuns, han rebutjat participar-hi quan se'ls hi ha ofert aquesta possibilitat)

En el tema de les empreses amb participació comunal el cas lauredià no deixa de ser una anècdota. Quins criteris s'empren per atribuir càrrecs de representació en els diferents consells d'administració? No estaria de més dur a terme un petit treball d'investigació. En totes les parròquies trobaríem exemples i seria interessant examinar de ben aprop qui fa què. El tema és força interessant, algunes d'aquestes societats estan relacionades amb serveis públics (distribució d'aigua, d'electricitat...), d'altres en sectors de vital interès per l'economia (estacions d'esquí, termolúdic i d'altres equipaments turístics...) i, finalment, algun comú també participa en el sector del comerç com a venedor de carburants...

Heu vist algun cop un anunci oficial d'algun comú convocant els eventuals ciutadans interessats a participar en alguna d'aquestes "parapúbliques", a un càsting de selecció? Jo no, i això que he viscut uns quants anys en una parròquia rica en aquest tipus de societats.

No acabo de veure clars els criteris, algunes vegades fa la sensació que es fa un repartiment de càrrecs (amb les corresponents compensacions econòmiques i el rol sempre indefinit) ... per tenir contents als diferents pols de poder (digueu-ne famílies o lobbys si preferiu...) de la parròquia?

Per tant, fer escarafalls per l'acord près per la majoria comunal de Sant Julià em sembla fora de lloc ... a menys que anem fins al final i ens mirem amb lupa les pràctiques de TOTS els comuns en el tema de les empreses participades públicament. Estem parlant de persones que representaran el Comú (i, per tant, a tots els ciutadans de la parròquia), a les que se'ls hi suposa alguna intencionalitat en l'exercici d'aquesta representació, i que rebran una compensació econòmica per aquest mandat. Les indefinicions en qualsevol d'aquests aspectes es podrien interpretar com un mer repartiment de quotes de poder o de “favors” d'ordre econòmic. Cal una total transparència en les dades de l'administració ja que l'opacitat és incompatible amb l'exercici real de la democràcia.

Un altre tema, és el poder desmesurat de les majories comunals, si parlem de canviar-ho m'hi trobareu, cal modificar la llei electoral amb urgència!

No anem bé...

2011-11-26T01:58:00.000-08:00

El passat divendres la premsa es feia ressò de l'èxit de la recent emissió de deute públic amb titulars com aquest: "L'emissió de lletres rep peticions per més de 145 milions d'euros", em va venir a la memòria un explicació que havia llegit unes setmanes abans, ara no trobo el post, però crec que devia ser en alguna publicació d'Economistes Atterrés, un lloc molt recomanable on s'hi troben visions alternatives del que sembla que molts accepten com "la veritat de la ciència econòmica".
Analitzaven l'efecte de la reducció d'impostos sobre grans fortunes en termes de recursos per l'estat i ho feien referint-se a França i algun altre país europeu:
- els defensors d'aquest tipus de mesures postulen que al disminuir la pressió impositiva sobre els sectors mes rics, els recursos econòmics "alliberats" es reinverteixen en l'economia productiva, creant novament riquesa, llocs de treball... el resultat seria que l'estat acabaria recaptant per altres vies mes que el que deixa de guanyar eliminant aquest tipus d'imposició
- el resultat real seria que l'estat, en la seva cerca de finançament emet deute públic, aquest resulta força atractiu per aquestes fortunes que hi inverteixen el que han deixat de pagar en concepte d'impostos, o sigui que finalment el que abans revertia a l'estat en forma de fiscalitat ha de ser emprat a preu de mercat.
Aquest anàlisi es referia a països on la fiscalitat està instaurada de fa anys, amb evolucions en funció dels canvis polítics i de l'estructura social i econòmica del país, en tot cas, aquest podria ser un dels elements que contribueix al que es ve observant els darrers anys, l'augment de les desigualtats economiques.
No puc deixar de pensar que a casa nostra encara no hem arribat a instaurar ni l'embrió d'una fiscalitat justa, els ciutadans no contribuïm a les despeses de l'estat en proporció als nostres recursos, parlant clar: estem incomplint un dels preceptes de la constitució.
I no serà per manca de temps, la constitució ha arribat a la majoria d'edat i hem estat incapaços en tots aquests anys d'avançar en l'equitat i la justícia que representa un sistema fiscal progressiu, bàsic per la sostenibilitat social i econòmica del sistema.
No anem bé...

Jo no jugo, els daus estan trucats

2011-10-19T03:15:00.000-07:00

Avui ho sabrem, després d’especulacions, afirmacions, rectificacions, anades endavant , endarrere , regatejos, globus sonda i maniobres diverses, ho sabrem, finalment es desvetllaran les incògnites, sabrem qui “hi va”.

Mirat de lluny pot semblar intranscendent, ja ho diuen molts (masses) que els polítics son tots iguals, que finalment tots acaben fent el mateix i posem a qui hi posem, res canviarà.

Em perdonareu però em nego a posar-los tots en el mateix sac, en conec alguns dels que hi van, son bona gent i em nego a atribuir els-hi cap mena d’interes ocult, es mes posaria la ma al foc que hi van amb voluntat de fer el millor per la seva parròquia.

Alguns dels candidats s’han fet pregar, anar a llistes que no parteixen com a favorites no deu fer gaire goig i potser les dificultats per tancar algunes llistes es deuen a aquest motiu...

En canvi, a l’entorn de les llistes suposadament favorites s’hi haurà vist mes d’una picabaralla per mirar de veure-hi inscrit el seu nom.

Una llàstima que tot aquest exercici d’alquimia experimental es faci fora de l’abast de les nostres mirades.

Personalment penso que fora molt mes interessant que els ingredients que han donar gust al plat final el poséssim els electors, mitjançant una tria dels candidats que considerem idonis amb un sistema electoral que permetes una mes gran representativitat.

Ara no serà possible, podrem triar (no tots) entre unes llistes elaborades en secret (relatiu), amb criteris de vegades inconfessables i que no permeten destriar el gra de la palla. En base a quin programa? Potser tot el període que ens queda fins les eleccions ens permetrà conèixer els programes respectius? Esperem-ho, però potser ajuntar les persones i després trobar el programa que les uneix no es gaire lògic.

El que està clar es que la llista que obtingui la majoria, encara que sigui relativa i potser amb un mínim marge de vots tindrà mans lliures per fer i desfer durant 4 anys, i amb un control democràtic merament testimonial.

Ho sento però a mi aquest sistema no em convenç. El trobo profundament injust i antidemocràtic, i estic segur que la nit de les eleccions els perdedors també ho trobaran.

De moment però tots intentaran ser els guanyadors d’una partida que, siguem honestos, es juga amb uns daus trucats.

Andorra també s'indigna! Manifest del 15-Oct

2011-10-16T03:36:00.000-07:00

Em permeto reproduir el manifest que es va llegir el concentracio del dia 15 a la Plaça del poble d'Andorra la Vella:

"MANIFEST 15-O

També a Andorra, el 15 d'Octubre, units per un canvi global.

Res a perdre, tot per guanyar!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. La funció dels càrrecs polítics hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, vetllant a no repetir esquemes de altres països on semblen atendre només als interessos dels grans poders econòmics i fer prevaldre les partitocràcies a la democràcia.
La acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
El sistema actual ens porta a l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

2011-09-24T01:18:00.000-07:00

- Diari d'Andorra 19/09/2011:
El sou d'un de cada 5 funcionaris es rebaixarà
- Diari d'Andorra 20/09/2011:
Toni Martí anuncia un IRPF de tipus baix abans que acabi la legislatura
- Diari d'Andorra 20/11/2011:
Els sindicats lamenten que només hi ha mesures contra els funcionaris
- Diari d'Andorra 20/11/2011:
Estalvi inicial de 2 milions amb la retallada
- Diari d'Andorra 21/09/2011:
La CEA elogia les propostes tot i voler anar "més enllà" amb l'administració
- Periodic d'Andorra 22/09/2011:
El Govern vol que l'oposició se sumi a les mesures anticrisi- Diari d'Andorra 22/09/2011:
El govern negociarà detalls de la retallada
- Periòdic d'Andorra 23/09/2011:
Martí exposa les mesures anticrisi al copríncep episcopal- Article d'opinió d'Albert Roig al Diari d'Andorra del 23/09/2011:
Ja hi som en el canvi d'etapa
- Article al Diari d'Andorra del 23/09/2011:
El PS discrepa de la forma "a destralades" com s'ha fet la retallada de salaris
- Article de Gabriel Fernàndez al Diari d'Andorra del 23/09/2011
El fill del barber
- Article de Jordi Pasques al Diari d'Andorra del 24/09/2011
Pas a pas, Andorra endavant
- Article de David Domingo al Diari d'Andorra del 24/09/2011
Mesura
- Article d'Andrés Luengo al Periòdic d'Andorra del 24/09/2011
Teoria i pràctica del patriotisme (econòmic)

No deixis per demà el que pots fer avui

2011-09-21T14:04:00.000-07:00

La dura realitat sempre t'acaba atrapant, de res serveix no mirar les evidencies, no escoltar els advertiments, no sentir l'alè del llop al clatell. Ens hem entestat a retardar els terminis, a deixar per mes endavant el que era inajornable.
Ara no s'hi val a dir que no ho sabíem, que ha estat mala sort, que no hi ha dret que les trampes d'uns desaprensius en una entitat financera dels llunyans Estats Units ens compliquin la vida. Que els grecs hagin tirat massa de veta no es responsabilitat nostra, fins i tot no tenim res a veure amb les tribulacions dels nostres veïns del sud...
Ja prou!
L'incompliment del mandat de la constitució demanant que tots contribuïm a l'estat en la mesura de les nostres possibilitats es responsabilitat de la classe política i dels que els hi donem legitimitat.
No afrontar de ple la incongruència d'un país amb 8 administracions també es una irresponsabilitat que estem pagant a un preu molt alt.
Seria legítim exigir responsabilitat als polítics que per acció o per omissió han permès aquest evolució del nostre país (alguns d'ells han vist les seves carreres polítiques propulsades en part gracies contractacions irreflexives o a inversions injustificades), però sincerament ara no en tinc ganes, el temps posa les coses i les persones al seu lloc.
El fet es que ens trobem en una situació delicada, alguns es desperten ara, quan els hi toquen la butxaca, però el cert es que molts han pagat un preu molt alt des de fa dies. Els treballadors del sector privat que han perdut el lloc de treball, els empresaris i professionals que han vist com el fruit de molts anys d'esforç s'en ha anat en orris... i tot aixo davant la inacció de l'administració, de la classes política, d'organitzacions sindicals, de la part de la ciutadania que encara estava a resguard...

Ara si, ara tots ens posem les mans al cap veient que el tsunami (no el taronja, el de la crisi) ens trepitja els talons...

Calia escenificar la irrupció del tsunami i el nostre Cap de Govern s'en ha encarregat amb una intervenció que marcarà un abans i un desprès.

Amb mes o menys celeritat s'han anat succeint els comentaris, els anàlisis del discurs, des del mon del periodisme alguns mes centrats en la forma, com l'article d'Yvan Lara, d'altres en el fons com els anàlisis que trobo força encertats de Noemí Rodríguez i de Marisol Fuentes, el cert es que tots els mitjans han comentat la compareixença de Toni Martí.
El Periòdic d'Andorra parla de la qüestió en els editorials de dimarts i dimecres
El Diari d'Andorra ens parla de la reacció dels Comuns que es mostren majoritàriament en acord amb les mesures anunciades i de l'abast de les retallades

Evidentment el mon polític a acollit el discurs amb opinions diverses:
- el PS ha tingut una reacció tardana en la ploma de Jaume Bartumeu.
- la postura de Verds d'Andorra es recollida per diversos mitjans.
- DA presenta una breu nota a la seva web expressant el seu suport a les mesures presentades per Antoni Martí.

Els sindicats, son els que es mostren mes crítics i es reuneixen en assemblea per estudiar la resposta , si la contundència de la seva reacció es com la que han mostrat davant la destrucció de llocs de treball que ha viscut el país fins ara, Toni Martí pot dormir tranquil!

Em quedo amb l'anàlisi de l'amic Guillem Valdès, com sempre la clava!

Aniré afegint aquí d'altres escrits sobre el tema:
- Article d'opinio d'Albert Roig al Diari d'Andorra del 23/09/11:
Ja hi som en el canvi d'etapa
- Article al Diari d'Andorra del 23/09/11:
El PS discrepa de la forma "a destralades" com s'ha fet la retallada de salaris
- Article de Gabriel Fernandez al Diari d'Andorra del 23/09/11
El fill del barber
- Article de Jordi Pasques al Diari d'Andorra del 24/09/2011
Pas a pas, Andorra endavant
- Article de David Domingo al Diari d'Andorra del 24/09/2011
Mesura

2010-12-08T13:21:00.000-08:00

Wikileaks Mirror

Now also on Twitter

“	... could become as important a journalistic tool as the Freedom of Information Act.	„
	— Time Magazine

quan van venir a buscar els gitanos...

2010-09-07T10:24:00.000-07:00

no em puc estar de reproduir aquest vell poema...
(interessant llegir la biografia de l'autor i el context en que va ser escrit:
article a la Viquipèdia)

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Martin Niemöller

no ase falta desir nada mas! (sobre l'església i les seves relliscades)

2010-04-04T03:29:00.000-07:00

Segons la Viquipèdia:

"L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta. La ideologia explícita del nazisme d'Adolf Hitler va ser l'exemple extrem de l'antisemitisme, la qual va dur al genocidi conegut com a Holocaust dels jueus europeus al segle XX..."

"L'abús sexual es defineix com a una activitat sexual entre dues, o vàries, persones sense el consentiment d'una. L'abús sexual és un acte que atempta contra la llibertat sexual i es constitueix com un dels delictes contra la llibertat sexual..."

Segons l'Enciclopèdia Catalana

Encobrir es: fer-se responsable de l'encobriment (d'un delicte), tapar (alguna cosa), un acte blasmable, etc, perquè no sigui descobert

6 d’abril : Move for Health Day, per una mobilitat saludable i sostenible.

2010-04-03T07:09:00.000-07:00

En els països desenvolupats, la inactivitat física és un factor de risc principal per la mala salut. Segons l’Organització Mundial de la Salut es un dels 10 factors de risc que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques.

Aquestes, malalties cardiovasculars, càncer, obesitat, diabetis mellitus tipus 2, representen el 47% d’estats patològics, i causen el 60% de la mortalitat.

Quina paradoxa, no ? molts avenços tècnics, molts canvis en les nostres societats « desenvolupades » que han aportat indubtables millores en les nostres condicions de vida, ens han dut al mateix temps conseqüències negatives, que progressivament van afectant la nostra salut.

Actualment la OMS recomana que una persona adulta faci un mínim de 30 minuts d’activitat física diària per tal de neutralitzar els efectes negatius de la sedentarietat (pels infants i adolescents les recomanacions son de 60mn diaris !)

A nivell individual, el repte per a moltes persones és com tornar a introduir un estil de vida físicament actiu en les seves vides.

Una manera interessant de millorar el nostre nivell d’activitat física i al mateix temps incidir positivament en el nostre entorn seria modificar els nostres hàbits de mobilitat.

Actualment un percentatge important de desplaçaments en automòbil son per cobrir distàncies relativament curtes (més del 30% dels viatges en automòbil a Europa cobreixen distàncies de menys de 3 km i el 50% dels menors de 5 km).

En llocs d’orografia suau aquestes distàncies es poden cobrir amb bicicleta en 15-20 minuts o caminant a pas lleuger en 30-50 minuts, això representaria doncs la quantitat d'activitat física diària recomanada.

En indrets d’orografia mes accidentada o per trajectes mes llargs, combinant transport públic i marxa a peu podem assolir el mateix volum d’activitat física.

Veiem doncs que canviant la nostra mobilitat, utilitzant la bicicleta o caminant, en exclusiva o combinant-ho amb el transport públic podem millorar la nostra salut i contribuir a la salut del medi ambient.

Cal però que a la necessària presa de consciencia individual s’hi sumi la promoció del transport públic per part de les administracions.

El Ministeri de Salut i Benestar d’Andorra va engegar a finals del 2007 la ENNES “Estratègia nacional per la nutrició, l’esport i la salut” i va publicar l’any passat una guia amb consells pràctics: “Per menjar sà i mantenir-se actiu” , demaneu-la!

La conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya està desenvolupant el PAFES “Pla d’Activitat Física, Esport i Salut “, també en la mateixa línia.

Incendiaris!

2010-02-23T01:31:00.000-08:00

   Ahir, per casualitat, em vaig parar un moment a seguir una de les compareixences davant la comissió del Parlament de Catalunya sobre el tràgic incendi d'Horta. Es tractava de la compareixença del cap dels GRAF de Tarragona. No vaig poder desenganxar-me del televisor fins que va haver acabat.
   Escoltant les seves paraules, l'emoció que transmetien, la seva fermesa em van convencer. De seguit em vaig sentir indignat, revoltat contra els incendiaris, gent que sense pensar ni un segon en les consequencies dels seus actes, de les seves declaracions atien focs (reals o figurats) amb l'unic objectiu de servir els seus propis interessos. Aquests irresponsables aporten la guspira original i després van afegint mes llenya per tal de que la seva obra destructora no decaigui. Evidentment trien el moment idoni per iniciar la seva malesa, talment com el piròman que espera el dia en que el mestral o la tramuntana bufen amb força, busquen doncs la manera de que el seu foc es faci ben gran, no sigui que es pugui extingir massa aviat i les flames no s'hagin estes amb la celeritat desitjada.
   Evidentment de les tragèdies, dels accidents, dels possibles errors que els hagin causat o que hagin contribuït a amplificar-ne les consequencies cal que n'aprenguem, que millorem les actituds, les accions per tal que en un futur es puguin evitar o minimitzar. Però l'anàlisi s'ha de fer amb professionalitat, per experts, potser amb la supervisió política, però amb discreció i respecte. Quan apareixen filtracions, quan no es respecta el dolor de les families i companys de les víctimes, aquest exercici d'avaluació perd la seva legitimitat i es torna obscè.
   El mon polític diu estar preocupat quan a cada elecció apareix com a "partit" en relatiu avenç el de l'abstenció, no crec que amb "incendiaris" a les seves files els partits aconsegueixin invertir la tendència. Evidentment seria injust posar a tothom en el mateix sac però el cert es que la classe política hauria de fer autocrítica, no senyors, no tot si val!
   Finalment em quedaria amb unes reflexions finals del compareixent, preguntat sobre que creia que s'hauria de millorar per evitar tragèdies en un futur va apuntar:
- que calia millorar la coordinació amb altres actors implicats (referint-se als bombers d'Aragó)
- que calia sobretot mes prevenció, i aquí va parlar de la necessitat de protegir el mon rural, amb les seves activitats tradicionals, la ramaderia i l'agricultura, evitar el despoblament...
   Maleïm doncs els incendiaris i respectem els qui amb esperit de servei públic realitzen la seva feina amb responsabilitat i dignitat!

Una xarxa ferroviaria pel Pirineu!

2010-01-18T08:00:00.000-08:00

   Els estats sempre s'han entestat a marcar fronteres, però la historia, les realitats culturals i lingüístiques son tossudes, el Pirineu, mes que un obstacle es un nexe d'unió pels seus habitants.
   Aquesta realitat que tots sentim, però, pateix per aquests atacs repetits al llarg de la historia, l'arribada de millores en les infraestructures viaries i ferroviàries durant el segle passat van representar un avenç innegable en el dia a dia del pirinencs. El tradicional aïllament que patien les poblacions de muntanya en relació a la plana va anar desapareixent i molts aspectes en la vida dels muntanyencs va canviar cap a millor. Al mateix temps l'economia i la demografia pirinenques  es van transformar radicalment.
   Com a cara negativa d'aquests canvis podríem parlar d'una dificultat relativa en les interrelacions entre pirinencs, era cada cop mes fàcil anar cap a la plana i en canvi no es progressava en les comunicacions transversals, entre valls
veïnes.
   Aquests dies hem assistit a la inauguració de l'aeroport d'Alguaire, ara mes que mai, per via aèria el Pirineu es mes aprop de molts indrets. Viatgers de cada cop mes llocs es poden plantar en un viatge relativament curt al peu de la serralada (des de Tolosa, Carcassona, Perpinyà, Girona, Barcelona, Reus, Lleida per parlar nomes dels aeroports mes propers). Un cop arribats aquí i per arribar serralada endins el periple pot ser mes o menys llarg, mes o menys condicionat per la climatologia.
   Els progressos realitzats en aquest aspecte son ben magres, si els comparem al canvi radical en l'apartat anterior, i ridículs si ens fixem en les comunicacions intra-pirinenques.

   Potser seria el moment de plantejar-nos seriosament l'impuls de les comunicacions ferroviàries pirinenques. Tenim un embrió (si ens oblidem de la seva edat) del que podria ser una eina vertebradora pel nostre territori.
Les xarxes actuals, vetustes, incompletes, mal conservades, menystingudes (tant al vessant Nord com al Sud de la serralada), no deixen de ser un esquelet que convida a imaginar-lo renovat, interconnectat, modernitzat.
   Us imagineu una línia Barcelona-Puigcerdà moderna, amb velocitats de segle XXI i no del XIX? amb una interconnexió amb la línia Perpinyà-La Tor de Querol (que no fos una simple atracció turística)? evidentment l'arribada del tren de La Pobla fins La Seu i el seu enllaç amb la xarxa cerdana li donaria sentit i completaria la seva funció vertebradora.
   Ja no goso ni pensar en la millora que representaria que les línies occitanes de Midi-Pyrénées, tant la de la vall de l'Arieja com la de la Garona, es veiessin reconegudes i tractades com es mereixen, des de la Vall d'Aran hi ha qui parla d'interconnectar la darrera amb la de La Pobla, perquè no valorar-ho?

   Tot això sembla ben utòpic però els estudis (segur que parcials) sembla que hi son, i de tant en tant, seguint els calendaris electorals algun candidat gosa parlar-ne... i si no somiem que ens queda?

Està clar que els calés, quan hi ha voluntat política es troben, ara cal que des de el Pirineu ens ho creguem, que mirem per l'interès comù, que generem l'impuls necessari i que finalment exigim!

Per una llei anti tabac a Andorra (II)

2010-01-13T07:07:00.000-08:00

El tabac és la segona causa de mort al món. Actualment és responsable de la mort d'un adult de cada 10. Si no es fa res, causarà la mort la mort de 10 milions de persones fins l’any el 2020 i la meitat dels que fumen avui en dia, aproximadament 650 milions de persones, moriran per la seva culpa.

L'experiència demostra que hi ha moltes mesures eficaces de control del tabac que es poden aplicar en diferents situacions i tenir un efecte significatiu sobre el consum de tabac. L'estratègia per lluitar contra el tabac, desenvolupada en la Convenció Marc de l'OMS per al Control del Tabac, té diferents vessants:

- protegir a la població contra el fum del tabac (prohibició de fumar en espais públics i llocs de treball)

- oferir ajuda als qui volem abandonar el tabaquisme

- informar sobre els perills del tabac

- regular la publicitat i altres formes de promoció del tabac

- augmentar la fiscalitat sobre el tabac

Ara que s’ha iniciat al nostre país una campanya per tal que el consell legisli sobre el tema sentirem tota mena d’arguments en contra de que es faci una llei anti-tabac, molts apel·lant a la llibertat individual.

En els 5 punts enumerats mes amunt, que son els que hauria de contemplar qualsevol iniciativa antitabac, no veig cap atac a la llibertat de ningú.

Es mes, el que es fa es

- garantir el dret a la salut,

- ajudar a qui pateix una addicció a alliberar s’en,

- garantir el dret a tenir una informació veraç sobre les conseqüències del fumar,

- garantir el dret a no esser condicionat per una publicitat enganyosa (especialment eficaç sobre els menors com bé saben les industries tabaqueres...)

- amb taxes finalistes finançar les mesures anteriors i pal·liar (parcialment) les despeses generades per l’habit de fumar

No oblidem que la llibertat d’un mateix s’acaba on comença la dels altres!

Per una llei anti tabac a Andorra

2010-01-06T05:34:00.000-08:00

Amb motiu de les passades eleccions generals es va crear una causa al Facebook demanant que s’impulses una llei anti-tabac al principat, es van reunir uns 600 usuaris i es va demanar a les diferents opcions polítiques el seu posicionament sobre el tema (pel que he pogut veure a la causa del facebook hi va haver una resposta favorable de CR, encara que interpretable, les altres opcions polítiques no van respondre, o almenys no hi ha constància escrita en aquella pagina).

Ara, passats uns quants mesos es torna a reactivar des de la societat civil una campanya per promoure una proposició de llei d’iniciativa popular, es tracta de recollir signatures fins aconseguir el suport del 10% del cens electoral. De moment s’han establert els següents punts de recollida de signatures:

- Cadena Pirenaica - Encamp
- Comú d'Encamp
- Comú de Canillo
- Centre Cultural La Llacuna- Andorra La Vella
- Hall de l'aparcament de la Plaça del Poble – Andorra la Vella
- Oficina de Turisme de la Plaça Laurèdia - Sant Julià
També trobaràs informació a la web del programa de radio Ningù es Perfecte.

Sense caure ens extremismes prohibicionistes crec que es indispensable que el nostre país es doti d'una legislació moderna sobre el tema. Ningú pot ignorar els perjudicis del tabac sobre la salut, no es tracta tant de prohibir com de garantir drets. Tothom es lliure de seguir els hàbits que estimi oportuns, s'ha de garantir però els drets de qui no han triat: els fumadors passius, ja sigui en el seu lloc de treball, o en d'altres circumstancies. Cal també prevenir el tabaquisme en menors, vetllar perquè el conjunt de la població rebi una informació clara sobre els riscs del tabaquisme (campanyes d'informació i prevenció) i que s'ajudi als qui decideixin deixar de fumar.

No s'hi val dir que qualsevol llei perjudicaria al sector de l'hostaleria, del lleure, del tabac...

Tots els arguments dels que s'oposen a les lleis anti-tabac s'han vist desmuntats en els llocs on s'ha legislat en aquest sentit (es a dir en tots els països del nostre entorn) i encara que aparegués algun efecte negatiu sempre es veuria compensat pels beneficis sobre la salut de la població, sobre la imatge del país, i fins i tot en termes econòmics (estalvis en salut publica)

Per respecte als qui no volen que els "fumin", llei anti-tabac JA!

Pandèmia

2009-12-31T05:02:00.000-08:00

Segons les darreres estimacions haurien mort per grip A aquest any unes 10000 persones en tot el mon ...

la grip comuna causa anualment nomes als Estats Units unes 40000 morts.

En canvi, cada 6 segons, un infant es mor de gana , dada agreujada pels conflictes armats, i pels efectes del canvi climàtic.

La SIDA, la tuberculosi, la malària i moltes altres malalties que en el nostre entorn sabem prevenir, controlar o tractar maten igualment centenars de milers de persones per manca de mitjans…

Milers de persones moren anualment per malalties (càncers, malalties cardiovasculars, diabetis ...) afavorides pel sedentarisme, el tabac, l’alcoolisme, els mals hàbits alimentaris, la contaminació ambiental...

Els conflictes armats afecten poblacions senceres totalment alienes als interessos que els causen…

A la vista d'aquestes dades, quina es la vertadera pandèmia ?

Som capaços en moments puntuals de dirigir la nostra atenció i esforços (mitjans humans, materials, econòmics) a lluitar contra el que veiem com la nostra principal amenaça (aquest any que s’acaba l’hi ha tocat a la Grip A), semblem patir, però d’una incapacitat preocupant per identificar quins son els problemes reals que ens afecten ...

Eppur si muove!

2009-12-30T04:58:00.000-08:00

Tenim tendència a voler negar les evidencies quan aquestes ens son incomodes, quan desmunten les nostres teories. Suposo que aquesta actitud revela un cert grau d'inseguretat en nosaltres mateixos, en dubtes que ens costa assumir o reconèixer. Tant se val, mentre aquesta negació no impliqui als altres i tingui com a única conseqüència augmentar la nostra ignorància, ja ens ho farem!

El tema malauradament es torna delicat quan qui es nega a acceptar una evidencia incomoda es l'autoritat de torn, elsalvapatries, el qui té com a missió de guiar la resta de mortals (pobres ignorants), seria una mica el que va patir Galileu, però segur que tots nosaltres podríem trobar exemples propers, alguns força cridaners, d'altres anecdòtics... davant de la negació de la realitat per part dels qui governen o de la incapacitat a dur a terme les mesures que s'imposen ens quedarà sempre la possibilitat de murmurar (no gaire fort, si us plau, que ens pot esperar la foguera): eppur si muove