Una xarxa ferroviaria pel Pirineu!

     Els estats sempre s'han entestat a marcar fronteres, però la historia, les realitats culturals i lingüístiques  son tossudes, el Pirineu, mes que un obstacle es un nexe d'unió pels seus habitants. 
     Aquesta realitat que tots sentim, però, pateix per aquests atacs repetits al llarg de la historia, l'arribada de millores en les infraestructures viaries i ferroviàries durant el segle passat van representar un avenç innegable en el dia a dia del pirinencs. El tradicional aïllament que patien les poblacions de muntanya en relació a la plana va anar desapareixent i molts aspectes en la vida dels muntanyencs va canviar cap a millor. Al mateix temps l'economia i la demografia pirinenques  es van transformar radicalment. 
     Com a cara negativa d'aquests canvis podríem parlar d'una dificultat relativa en les interrelacions entre pirinencs, era cada cop mes fàcil anar cap a la plana i en canvi no es progressava en les comunicacions transversals, entre valls     
veïnes. 
     Aquests dies hem assistit a la inauguració de l'aeroport d'Alguaire, ara mes que mai, per via aèria  el Pirineu es mes aprop de molts indrets. Viatgers de cada cop mes llocs es poden plantar en un viatge relativament curt al peu de la serralada (des de Tolosa, Carcassona, Perpinyà, Girona, Barcelona, Reus, Lleida per parlar nomes dels aeroports mes propers). Un cop arribats aquí i per arribar serralada endins el periple pot ser mes o menys llarg, mes o menys condicionat per la climatologia.
     Els progressos realitzats en aquest aspecte son ben magres, si els comparem al canvi radical en l'apartat anterior, i ridículs si ens fixem en les comunicacions intra-pirinenques.


    Potser seria el moment de plantejar-nos seriosament l'impuls de les comunicacions ferroviàries pirinenques. Tenim un embrió (si ens oblidem de la seva edat) del que podria ser una eina vertebradora pel nostre territori.
Les xarxes actuals, vetustes, incompletes, mal conservades, menystingudes (tant al vessant Nord com al Sud de la serralada), no deixen de ser un esquelet que convida a imaginar-lo renovat, interconnectat, modernitzat.
    Us imagineu una línia Barcelona-Puigcerdà moderna, amb velocitats de segle XXI i no del XIX? amb una interconnexió amb la línia Perpinyà-La Tor de Querol (que no fos una simple atracció turística)? evidentment l'arribada del tren de La Pobla fins La Seu i el seu enllaç amb la xarxa cerdana li donaria sentit i completaria la seva funció vertebradora. 
     Ja no goso ni pensar en la millora que representaria que les línies occitanes de Midi-Pyrénées, tant la de la vall de l'Arieja com la de la Garona, es veiessin reconegudes i tractades com es mereixen, des de la Vall d'Aran hi ha qui parla d'interconnectar la darrera amb la de La Pobla, perquè no valorar-ho?  


   Tot això sembla ben utòpic però els estudis (segur que parcials) sembla que hi son, i de tant en tant, seguint els calendaris electorals algun candidat gosa parlar-ne... i si no somiem que ens queda?
    
Està clar que els calés, quan hi ha voluntat política es troben, ara cal que des de el Pirineu ens ho creguem, que mirem per l'interès comù, que generem l'impuls necessari i que finalment exigim!