(Des)ordenament territorial

publicat al Periòdic d'Andorra el dia 19 de desembre del 2012

Fa uns dies us mostrava el costat amable d'un embús. Siguem sincers es poden veure les coses d'una altra manera. Sovint et trobes davant d'un cartell: nom de l'obra, cost i terminis d'execució estimats, signat per Ordenament Territorial: àrea de l'administració que gestiona una part significativa del pressupost, on es gesten projectes i administren serveis i edificis, hi domina un apartat: les infraestructures viàries. Sovint, l'ordenament territorial és mal entès pels ciutadans que no volen veure com es destrueix un bosc, es desfigura una muntanya amb una rasa de dimensions gegantines o s'allunya el fluxe de possibles clients del seu negoci. És dificil imaginar una política d'ordenament del territori sense danys col.laterals, per tant una gestió transparent i rigorosa pot ajudar a entendre decisions doloroses. De vegades, el temps acaba justificant algunes obres inicialment mal enteses. El túnel del Pont Pla, per exemple, discutit inicialment, ha representat un important canvi en el dia a dia dels habitants de les valls del nord. Potser en un futur parlarem de la genialitat de qui va impulsar el túnel dels dos valires, ara per ara, l'únic avantatge que hi veig és haver tret el trànsit pesant d'Escaldes-Engordany. Per la frontera francesa trobem el Port d'Envalira: espectacular i excel.lent carta de presentació del país, però de vegades difícil de superar. L'alternativa, el Túnel d'Envalira, excel.lent opció, llàstima, que els visitants hagin de pagar per conèixer el país més enllà del Pas. A més l'absència d'àrees cobertes als accessos per posar/treure cadenes (prohibides a l'interior) és un inconvenient per molts usuaris. A l'accés sud del país, el visitant es troba a Sant Julià una desviació incabada que no acontenta ningú, algú devia decidir prioritzar altres infraestructures. Ja veieu, podem acontentar-nos pensant que un embús és sinònim de gran afluència de visitants i que és bo per l'economia... però sempre planarà el dubte de si a l'hora d'ordenar el territori tothom ha fet el que calia.