dijous, 31 de desembre del 2009

Pandèmia

Segons les darreres estimacions haurien mort per grip A aquest any unes 10000 persones en tot el mon ...

En canvi, cada 6 segons, un infant es mor de gana , dada agreujada pels conflictes armats, i pels efectes del canvi climàtic.
La SIDA, la tuberculosi, la malària i moltes altres malalties que en el nostre entorn sabem prevenir, controlar o tractar maten igualment centenars de milers de persones per manca de mitjans…
Milers de persones moren anualment per malalties (càncers, malalties cardiovasculars, diabetis ...) afavorides pel sedentarisme, el tabac, l’alcoolisme, els mals hàbits alimentaris, la contaminació ambiental...
Els conflictes armats afecten poblacions senceres totalment alienes als interessos que els causen…
A la vista d'aquestes dades, quina es la vertadera pandèmia ?   
Som capaços en moments puntuals de dirigir la nostra atenció i esforços (mitjans humans, materials, econòmics) a lluitar contra el que veiem com la nostra principal amenaça (aquest any que s’acaba l’hi ha tocat a la Grip A), semblem patir, però d’una incapacitat preocupant per identificar quins son els problemes reals que ens afecten ... 

dimecres, 30 de desembre del 2009

Eppur si muove!

Tenim tendència a voler negar les evidencies quan aquestes ens son incomodes, quan desmunten les nostres teories. Suposo que aquesta actitud revela un cert grau d'inseguretat en nosaltres mateixos, en dubtes que ens costa assumir o reconèixer. Tant se val, mentre aquesta negació no impliqui als altres i tingui com a única conseqüència augmentar la nostra ignorància, ja ens ho farem!
El tema malauradament es torna delicat quan qui es nega a acceptar una evidencia incomoda es l'autoritat de torn, elsalvapatries, el qui té com a missió de guiar la resta de mortals (pobres ignorants), seria una mica el que va patir Galileu, però segur que tots nosaltres podríem trobar exemples propers, alguns força cridaners, d'altres anecdòtics... davant de la negació de la realitat per part dels qui governen o de la incapacitat a dur a terme les mesures que s'imposen ens quedarà sempre la possibilitat de murmurar (no gaire fort, si us plau, que ens pot esperar la foguera): eppur si muove