dimarts, 31 de gener de 2012

Qui gestiona els nostres calers?

Un cop mes el tema sanitari torna a fer parlar. Ara es el trist final, un mes, d'una inversió de la CASS. El complex (fosc?) mecanisme pel que es regeix la gestió dels fons de la CASS ha sortit a la llum, el destí ha volgut que la fallida de Spanair  esquitxés el pilar de la nostra seguretat social, que hi hauria deixat uns 100.000 €. No es el primer cop que es parla de la gestió dels fons de la CASS, d'altres episodis desafortunats ens haurien d'haver curat d'espants, però no, costa d'acostumar-se a veure com uns diners que suposadament haurien de servir en un futur per pagar la nostra salut, o les nostres pensions s'esvaeixen sense que hi puguem fer res.



Es la mateixa sensació que quan veus minvar un pla de pensions, un pla per garantir els estudis dels teus fills, o simplement uns diners que amb esforç i constància havies posat de costat pels imprevistos futurs. Ens aquests casos però pots acceptar que potser has pecat d'innocent en creure't les explicacions del teu gestor bancari, o potser havies sigut massa avariciós en agafar l'opció mes arriscada amb coneixement de causa. En tot cas sempre et queda el poder queixar-te o simplement canviar de banc...
En el fons però sempre et queda aquella sensació de que sempre guanyen els mateixos, de que alguns mai hi perden (vegeu sinó tots aquells bancs rescatats, amb directius ben pagats, com agraint-los la bona gestió feta amb els diners d'altres...)

En el cas de la nostra estimada CASS però, no podem acceptar-ho com si es tractés del mateix, no es tracta d'una simple companyia d'assegurances que ens garanteix un risc, es tracta d'una entitat que ens pertany a tots, que gestiona els diners que, de manera obligatòria, cadascú de nosaltres deixem de gestionar individualment. Aquesta entitat es el garant de que el nostre dret a la salut i a una vida digna tingui un finançament.

Es per això mateix que la CASS disposa d'uns òrgans de control on tots hi estem representats, ja sigui mitjançant els representants elegits pels usuaris o els designats per un govern que es suposa mogut per l'interes general. A la direcció de la CASS li hem de suposar que entén perfectament el rol de l'organisme i que, amb la màxima professionalitat, consulta i informa l'òrgan de control, i gestiona amb el màxim rigor els fons de que disposa.
Sincerament, no tinc ni la mes mínima idea de la bondat o no d'haver invertit uns diners en un fons i que per les caramboles del mon de les finances s'han acabat evaporant en l'afer Spanair. Ara es molt fàcil posar el crit el cel i fer-ne escarafalls, malauradament això no ens els tornarà.
On hem de ser implacables es en exigir que els mecanismes de control siguin reals i s'exerceixen.
Serveixen d'alguna cosa el representants al consell d'administració, es a dir:
- disposen de la informació necessària per exercir la seva tasca de control?
- si no, l'exigeixen? 
- quan la tenen l'entenen?
- hi ha un retorn d'informació cap als seus representats?
- es consulta als representats per conèixer-ne els neguits?


NOTICIES RELACIONADES:
- Serveis informatius RTVA: Govern i oposició opinen sobre les inversions de la CASS vinculades a Spanair
La fallida de Spanair afecta la CASS en 100.000 euros
La CASS perd uns 100.000 euros per la fallida d’Spanair
- La CASS perdrà 100.000 euros amb la fallida de la companyia Spanair 
La fallida de l’aerolínia Spanair afecta la Seguretat Social en 100.000 euros
El cap de Govern destaca la “transparència” de la CASS

diumenge, 29 de gener de 2012

Percentatges

Darrerament sento la necessitat de parlar de sanitat, una columna d'Alvar Valls al Diari d'Andorra ja em va portar a escriure sobre el tema en un altre post. Avui el mateix rotatiu publica una entrevista amb Cristina Rodríguez Galan, Ministra de Salut i Benestar, amb la que coincideixo en gran mesura, però on crec que s'obvien alguns aspectes del problema.
El titular de l'entrevista destaca que "hem de protegir la salut i no pas interessos professionals", i aquí puc afirmar que hi estic 100% d'acord. Per qui hagi fet l'esforç d'escoltar, era clar que en el tema de la sanitat anàvem directe cap al precipici, veus enteses avisaven des de feia temps i encara que no les haguéssim sentit només calia veure els problemes dels sistemes sanitaris del nostre entorn.
Aixi doncs cal creure que algú, per acció o per omissió a faltat a la seva obligació de vetllar per l'interès public  en el tema de la sanitat. Es cert que la indefinició dels rols que patim de manera històrica no ha ajudat gaire.
El Pla estratègic de salut, citat per la Ministra en l'entrevista, posava en evidencia les disfuncions en aquest aspecte i delimitava les funcions de cadascun dels estaments: Ministeri, SAAS i CASS. Probablement la confusió en les competències i responsabilitats de cadascun d'aquests actors de la sanitat andorrana es un dels motius del retard en la reacció davant de les dificultats que s'ens presentaven.

Sovint però oblidem les altres parts implicades:
- professionals de la salud
- usuaris del sistema sanitari
- classe política

Els professionals de la salut estan representats en major o menor mesura per les respectives associacions o col·legis professionals, i aquí cal preguntar-se si de des del coneixement que tenen del sistema han contribuït plenament a trobar solucions o si ha pesat mes la defensa dels interessos sectorials, actuant mes aviat en clau sindical.

Els usuaris son  per mi el gran absent del debat. Tinc entès que la OCU ha participat en certs aspectes de la elaboració del PES, però si ens fixem en la participació ridícula, siguem clars, en les eleccions al consell d'administració de la CASS, haurem de reconèixer que aquí tenim un greu problema.No només la participació en aquests comicis es anecdòtica, la nul.la visibilitat (amb alguna honrosa excepció) de la feina que hi realitzen els representants dels diferents col.lectius fan que hom es plantegi la utilitat d'aquests càrrecs.

La classe política, i em sap greu generalitzar, sempre m'ha semblat en aquest tema mes preocupada per treure un redit electoral de qualsevol moviment i no ha sabut encarar el problema amb decisió, explicant la realitat i prenent decisions de vegades inevitablement impopulars.

Aquest cap de setmana al twitter vam tenir un d'aquests "microdebats en menys de 140 caràcters" amb en @DavidRiosRius i en @jmmiralles, sempre tant interessants... la guspira va ser una piulada del conseller general socialdemòcrata:

Unes simples xifres, uns percentatges, ens van permetre iniciar un interessant debat, que necessàriament, vist el mitja on es realitzava havia de ser incomplet però no per això menys interessant.

En el debat sanitari ens falten això: dades en forma de xifres, de percentatges sobre els que es pugui basar el debat i perquè cadascú es pugui fer una idea i avançar en la recerca i en l'acceptació de les solucions.

per exemple:
- quants cotitzants ha tingut la CASS en el moment de màxims afiliats? quants en té ara?
- quin percentatge en la despesa global en salut representen les diferents partides?
(diferents prestacions, despeses financeres, despeses "de funcionament"...)

Bon debat!

 NOTICIES RELACIONADES:
- És viable la nostra seguretat social?
- Salut reduirà aquest mes totes les tarifes mèdiques
- Els serveis de salut i benestar seran més barats a finals de mes 
- Reformes urgents 
- Cap on va la sanitat?

dijous, 26 de gener de 2012

L'(altre) esport nacional, força Cyril!

Doncs si, avui em ve de gust parlar de l'esport nacional... però tranquils no va de la Copa del Mon femenina, ni de la d'esquí de muntanya, ni tant sols del km llençat, tampoc va del 20è Borrufa...

... em refereixo a l'altre esport nacional, aquell que es practica emparat en l'anonimat, el de llençar la pedra i amagar la ma, aquell que consisteix en escapçar tot allò que sobresurt, en rebaixar qualsevol cosa que ens pugui fer petit, qualsevol bri d'originalitat, qualsevol pensament dissident.

Fa uns dies parlàvem entre amics dels avantatges i inconvenients d'un cert anonimat, de la justificació de que en una societat democràtica s'utilitzi l'anonimat per opinar. Hi van haver arguments per tot, la teoria es que en una societat lliure s'ha de poder opinar, dissentir, criticar sense témer que això et pugui perjudicar en cap aspecte de la teva vida. Vaig objectar, i segueixo pensant, que en una comunitat petita com la nostra, i mes si tenim en compte que certs drets reconeguts en la nostra constitució encara no son desenvolupat plenament, el risc de que algú es vegi penalitzat per haver expressat certes opinions existeix. Es així, suposo que ens falta cultura democràtica i certs valors com la tolerància no estan encara prou arrelats en la nostra mentalitat.

En el fons, que algú s'amagui en l'anonimat per opinar, valorar o criticar, un fet d'interès public no ens hauria de molestar el mes mínim, aquest anonimat pot anar acompanyat d'arguments, respecte i afany constructiu. Des d'aquesta òptica aquest anonimat nomes pot molestar a l'intolerant, l'insegur que sense arguments a oposar busqui identificar l'opinador emmascarat per fer-li pagar la seva gosadia d'alguna manera.

El fet es que aquest anonimat, garant d'una llibertat d'opinió absoluta en un entorn amb mancances democràtiques, es veu sistemàticament pervertit i utilitzat pels nombrosos practicants de l'"altre esport nacional".

Espais que haurien de ser llocs de debat es converteixen dia si i dia també en abocadors de les nostres enveges, de la nostra intolerància, de la nostra impotència.

Ahir al vespre em vaig sentir afortunat de poder assistir a un acte amb el Cyril, es tractava d'oferir-nos als assistents el trofeu del seu 4t Dakar, de compartir amb tots els qui ell creu que d'una manera o d'una altra li han donat suport en aquesta prova. Hi érem sponsors, col·laboradors, amics i familiars, com cada any, com en cada victòria, com en cada ocasió que en Cyril ha sentit que havia de compartir els moments de gloria, o els de pena. He de reconèixer que per motius diversos no sempre hi he estat, físicament vull dir, però aquest any no podia ni hi volia faltar.

El Cyril es un exemple, no només en el terreny esportiu, es una persona reconeixent amb la terra que l'ha acollit,emprant la nostra llengua des de els primers dies, integrant-se en la nostra societat. Te'l trobaràs entrenant-se per les nostres muntanyes, participant en diferents aspectes de la nostra societat, com un ciutadà mes. No cal ni esmentar els seus projectes solidaris, molts nens de Dakar saben molt bé qui es en Cyril, i qui era el seu amic Fabrizio.
La nostra societat hi guanyaria probablement si molts altres esportistes i artistes, residents administratius, tinguessin la mateixa relació amb el nostre país.

No entenc doncs els escarafalls amb el polèmic vídeo. Dubto que durant la gravació s'hagi malmès la natura de manera irreparable, es tracta d'un rodatge puntual, controlat. El que si malmet la natura i conseqüentment la imatge del país es l'absència d'una regulació de l'accés motoritzat a la muntanya a nivell nacional, la utilització abusiva del nostre entorn per part d'una minoria que s'empara en el buit legal i de vegades en una impunitat discrecional.
Malgrat no comparteixo que s'ataqui al Cyril pel vídeo promocional, m'adhereixo a aquesta campanya en favor d'una legislació estricta pel que fa a la defensa del nostre entorn, vist el clam generalitzat espero que l'amplia majoria parlamentaria ho faci realitat , es una urgència!

Força Cyril!

Noticies relacionades:
Despres es disculpa per pujar en moto al Casamanya
Cyril Despres torna feliç i amb ganes de més Dakar 
Cyril Despres també ha demanat disculpes per un vídeo promocional
El vídeo de Despres
Queixes per un video de Despres al Casamanya
O la selva

diumenge, 22 de gener de 2012

Cap on va la sanitat?




Està clar que tenim un problema seriós amb el finançament de la sanitat i el risc de que s’instauri una discriminació entre els usuaris en funció de les seves capacitats econòmiques.
Alvar Valls alertava en la seva columna sobre el risc de derivar cap una sanitat amb pacients de primera i de segona.
El tema dels diferents percentatges de reemborsament és una mesura que ja existeix en el nostre entorn i pot estar basada en el nivell d’evidència de la seva eficàcia, algunes teràpies tenen una eficàcia inequívoca mentre que d’altres poden ser totalment inútils. Per tant, pot semblar lícit establir una diferència de reemborsament entre els diferents tipus de tractament.
D'altres noticies sobre el tema sanitari han aparegut al voltant del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària, la darrera referent a la possibilitat que professionals lliberals que hi treballen hagin de pagar per l'ús que fan dels locals del SAAS, però també una certa polèmica sobre temes d'organització interna en el servei de consultes externes. S'està tornant a parlar (un cop més) d'una reorganització dels serveis sanitaris al Pas de la Casa.

Cadascuna d'aquestes mesures, si es pren aïlladament, és un detall, probablement la suma de tot plegat aporti una millora al balanç econòmic de la nostra sanitat, però és normal que cadascú es plantegi els seus dubtes, i es posicioni sobre quines mesures troba necessàries / prioritàries / supèrflues / inacceptables ...
En el fons, la major part de la població no tenim informació suficient per fer-nos una idea precisa del problema: quin estalvi pot representar aquesta mesura? Està clar que la despesa sanitària té moltes facetes, molts professionals implicats i, probablement, calgui adoptar múltiples mesures, la majoria d’abast limitat, però potser algunes de magnitud per arribar a una gestió òptima. Tenim la certesa de que s’estigui fent així ?
Si ens referíssim a la prevenció tocaríem un punt clau. Sense anar més lluny, la promoció de l’activitat física, d’una alimentació saludable, la lluita contra el tabaquisme, la detecció precoç dels càncers s’han demostrat molt eficaços en el manteniment d’un bon estat de salut i, subsidiàriament, en una reducció de la despesa sanitària. No tinc xifres, però m’hi jugo un sopar que el pressupost destinat a aquests objectius és ridícul, (i en tot cas pràcticament res surt del pressupost de la CASS ja que la prevenció n’ha estat històricament exclosa).
Per concloure, totes totes les mesures son  de cara als prestadors i l'usuari... de moment però res concret pel que fa a la gestió, a canvis en l'organització quan tothom reconeix que hi han problemes estructurals en el nostre sistema sanitari.

La transparència absoluta en les dades econòmiques d’un organisme que se suposa que pertany a tots els assegurats permetria, en tot cas, que poguéssim emetre una opinió fonamentada. De moment, no les tenim…
Sóc dels qui creuen que la sanitat no és un sector al que s'hagi d'exigir una rendibilitat econòmica... però no ens enganyem, aquest principi no ha de ser una excusa per la mala gestió, per no parlar de malbaratament dels recursos. Una sanitat mal gestionada acaba sent una sanitat insostenible i ja sabem com acaba tot això: els qui s'ho puguin pagar tindran el que calgui, els qui no, s'hauran de conformar amb les engrunes.

Noticies relacionades:


divendres, 20 de gener de 2012

L'opacitat també afebleix la democràcia

Avui són notícia a casa nostra les empreses amb participació comunal.
El motiu és la decisió del Comú lauredià de deixar l’oposició fora dels consells d’administració de Sasectur, l’escola bressol i Camp Rabassa.

El diari d'Andorra fins i tot en fa l'editorial: Afeblir la democràcia
(incís: l'editorial també parla del consell de govern però això seria un altre tema, ja que alguns grups de l'oposició, en d'altres comuns, han rebutjat participar-hi quan se'ls hi ha ofert aquesta possibilitat)
En el tema de les empreses amb participació comunal el cas lauredià no deixa de ser una anècdota. Quins criteris s'empren per atribuir càrrecs de representació en els diferents consells d'administració? No estaria de més dur a terme un petit treball d'investigació. En totes les parròquies trobaríem exemples i seria interessant examinar de ben aprop qui fa què. El tema és força interessant, algunes d'aquestes societats estan relacionades amb serveis públics (distribució d'aigua, d'electricitat...), d'altres en sectors de vital interès per l'economia (estacions d'esquí, termolúdic i d'altres equipaments turístics...) i, finalment, algun comú també participa en el sector del comerç com a venedor de carburants...

Heu vist algun cop un anunci oficial d'algun comú convocant els eventuals ciutadans interessats a participar en alguna d'aquestes "parapúbliques", a un càsting de selecció? Jo no, i això que he viscut uns quants anys en una parròquia rica en aquest tipus de societats.
No acabo de veure clars els criteris, algunes vegades fa la sensació que es fa un repartiment de càrrecs (amb les corresponents compensacions econòmiques i el rol sempre indefinit) ... per tenir contents als diferents pols de poder (digueu-ne famílies o lobbys si preferiu...) de la parròquia?

Per tant, fer escarafalls per l'acord près per la majoria comunal de Sant Julià em sembla fora de lloc ... a menys que anem fins al final i ens mirem amb lupa les pràctiques de TOTS els comuns en el tema de les empreses participades públicament. Estem parlant de persones que representaran el Comú (i, per tant, a tots els ciutadans de la parròquia), a les que se'ls hi suposa alguna intencionalitat en l'exercici d'aquesta representació, i que rebran una compensació econòmica per aquest mandat. Les indefinicions en qualsevol d'aquests aspectes es podrien interpretar com un mer repartiment de quotes de poder o de “favors” d'ordre econòmic. Cal una total transparència en les dades de l'administració ja que l'opacitat és incompatible amb l'exercici real de la democràcia.

Un altre tema, és el poder desmesurat de les majories comunals, si parlem de canviar-ho m'hi trobareu, cal modificar la llei electoral amb urgència!