dissabte, 26 de novembre de 2011

No anem bé...

  El passat divendres la premsa es feia ressò de l'èxit de la recent emissió de deute públic amb titulars com aquest: "L'emissió de lletres rep peticions per més de 145 milions d'euros", em va venir a la memòria un explicació que havia llegit unes setmanes abans, ara no trobo el post, però crec que devia ser en alguna publicació d'Economistes Atterrés, un lloc molt recomanable on s'hi troben visions alternatives del que sembla que molts accepten com "la veritat de la ciència econòmica". 
  Analitzaven l'efecte de la reducció d'impostos sobre grans fortunes en termes de recursos per l'estat i ho feien referint-se a França i algun altre país europeu:
- els defensors d'aquest tipus de mesures postulen que al disminuir la pressió impositiva sobre els sectors mes rics, els recursos econòmics "alliberats" es reinverteixen en l'economia productiva, creant novament riquesa, llocs de treball... el resultat seria que l'estat acabaria recaptant per altres vies mes que el que deixa de guanyar eliminant aquest tipus d'imposició
- el resultat real seria que l'estat, en la seva cerca de finançament emet deute públic, aquest resulta força atractiu per aquestes fortunes que hi inverteixen el que han deixat de pagar en concepte d'impostos, o sigui que finalment el que abans revertia a l'estat en forma de fiscalitat ha de ser emprat a preu de mercat.
  Aquest anàlisi es referia a països on la fiscalitat està instaurada de fa anys, amb evolucions en funció dels canvis polítics i de l'estructura social i econòmica del país, en tot cas, aquest podria ser un dels elements que contribueix al que es ve observant els darrers anys, l'augment de les desigualtats economiques.
  No puc deixar de pensar que a casa nostra encara no hem arribat a instaurar ni l'embrió d'una fiscalitat justa, els ciutadans no contribuïm a les despeses de l'estat en proporció als nostres recursos, parlant clar: estem incomplint un dels preceptes de la constitució. 
  I no serà per manca de temps, la constitució ha arribat a la majoria d'edat i hem estat incapaços en tots aquests anys d'avançar en l'equitat i la justícia que representa un sistema fiscal progressiu, bàsic per la sostenibilitat social i econòmica del sistema.
 No anem bé...

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Jo no jugo, els daus estan trucats

Avui ho sabrem, després d’especulacions, afirmacions, rectificacions, anades endavant , endarrere , regatejos, globus sonda i maniobres diverses, ho sabrem, finalment es desvetllaran les incògnites, sabrem qui “hi va”.
Mirat de lluny pot semblar intranscendent, ja ho diuen molts (masses) que els polítics son tots iguals, que finalment tots acaben fent el mateix i posem a qui hi posem, res canviarà.
Em perdonareu però em nego a posar-los tots en el mateix sac, en conec alguns dels que hi van, son bona gent i em nego a atribuir els-hi cap mena d’interes ocult, es mes posaria la ma al foc que hi van amb voluntat de fer el millor per la seva parròquia.
Alguns dels candidats s’han fet pregar, anar a llistes que no parteixen com a favorites no deu fer gaire goig i potser les dificultats per tancar algunes llistes es deuen a aquest motiu...
En canvi, a l’entorn  de les llistes suposadament favorites s’hi haurà vist mes d’una picabaralla per mirar de veure-hi inscrit el seu nom.
Una llàstima que tot aquest exercici d’alquimia experimental es faci fora de l’abast de les nostres mirades.
Personalment penso que fora molt mes interessant que els ingredients que han donar gust al plat final el poséssim els electors, mitjançant una tria dels candidats que considerem idonis amb un sistema electoral que permetes una mes gran representativitat.
Ara no serà possible, podrem triar (no tots) entre unes llistes elaborades en secret (relatiu), amb criteris de vegades inconfessables i que no permeten destriar el gra de  la palla. En base a quin programa? Potser  tot el període que ens queda fins les eleccions ens permetrà conèixer els programes respectius? Esperem-ho, però potser ajuntar les persones i després trobar el programa que les uneix no es gaire lògic.
El que està clar es que la llista que obtingui la majoria, encara que sigui relativa i potser amb un mínim marge de vots tindrà mans lliures per fer i desfer durant 4 anys, i amb un control democràtic merament testimonial.
Ho sento però a mi aquest sistema no em convenç. El trobo profundament injust i antidemocràtic, i estic segur que la nit de les eleccions els perdedors també ho trobaran.
De moment però tots intentaran ser els guanyadors d’una partida que, siguem honestos, es juga amb uns daus trucats.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Andorra també s'indigna! Manifest del 15-Oct

Em permeto reproduir el manifest que es va llegir el concentracio del dia 15 a la Plaça del poble d'Andorra la Vella:

"MANIFEST 15-O 

També a Andorra, el 15 d'Octubre, units per un canvi global.

Res a perdre, tot per guanyar!


Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.


Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:


  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
  • El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
  • La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. La funció dels càrrecs polítics hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, vetllant a no repetir esquemes de altres països on semblen atendre només als interessos dels grans poders econòmics i fer prevaldre les partitocràcies a la democràcia.
  • La acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
  • El sistema actual ens porta a l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
  • Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
  • Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
  • Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

dissabte, 24 de setembre de 2011

- Diari d'Andorra 19/09/2011:
  El sou d'un de cada 5 funcionaris es rebaixarà
- Diari d'Andorra 20/09/2011:
  Toni Martí anuncia un IRPF de tipus baix abans que acabi la legislatura
- Diari d'Andorra 20/11/2011:
  Els sindicats lamenten que només hi ha mesures contra els funcionaris
- Diari d'Andorra 20/11/2011:
  Estalvi inicial de 2 milions amb la retallada
- Diari d'Andorra 21/09/2011:
  La CEA elogia les propostes tot i voler anar "més enllà" amb l'administració
- Periodic d'Andorra 22/09/2011:
  El Govern vol que l'oposició se sumi a les mesures anticrisi- Diari d'Andorra 22/09/2011:
  El govern negociarà detalls de la retallada
- Periòdic d'Andorra 23/09/2011:
  Martí exposa les mesures anticrisi al copríncep episcopal- Article d'opinió d'Albert Roig al Diari d'Andorra del 23/09/2011:
  Ja hi som en el canvi d'etapa
- Article al Diari d'Andorra del 23/09/2011:
  El PS discrepa de la forma "a destralades" com s'ha fet la retallada de salaris 
- Article de Gabriel Fernàndez al Diari d'Andorra del 23/09/2011
  El fill del barber
- Article de Jordi Pasques al Diari d'Andorra del 24/09/2011
  Pas a pas, Andorra endavant
- Article de David Domingo al Diari d'Andorra del 24/09/2011
  Mesura
- Article d'Andrés Luengo al Periòdic d'Andorra del 24/09/2011
  Teoria i pràctica del patriotisme (econòmic)

dimecres, 21 de setembre de 2011

No deixis per demà el que pots fer avui

La dura realitat sempre t'acaba atrapant, de res serveix no mirar les evidencies, no escoltar els advertiments, no sentir l'alè del llop al clatell. Ens hem entestat a retardar els terminis, a deixar per mes endavant el que era inajornable.
Ara no s'hi val a dir que no ho sabíem, que ha estat mala sort, que no hi ha dret que les trampes d'uns desaprensius en una entitat financera dels llunyans Estats Units ens compliquin la vida. Que els grecs hagin tirat massa de veta no es responsabilitat nostra, fins i tot no tenim res a veure amb les tribulacions dels nostres veïns del sud...
Ja prou!
L'incompliment del mandat de la constitució demanant que tots contribuïm a l'estat en la mesura de les nostres possibilitats es responsabilitat de la classe política i dels que els hi donem legitimitat.
No afrontar de ple la incongruència d'un país amb 8 administracions també es una irresponsabilitat que estem pagant a un preu molt alt.
Seria legítim exigir responsabilitat als polítics que per acció o per omissió han permès aquest evolució del nostre país (alguns d'ells han vist les seves carreres polítiques propulsades en part gracies  contractacions irreflexives o a inversions injustificades), però sincerament ara no en tinc ganes, el temps posa les coses i les persones al seu lloc.
El fet es que ens trobem en una situació delicada, alguns es desperten ara, quan els hi toquen la butxaca, però el cert es que molts han pagat un preu molt alt des de fa dies. Els treballadors del sector privat que han perdut el lloc de treball, els empresaris i professionals que han vist com el fruit de molts anys d'esforç s'en ha anat en orris... i tot aixo davant la inacció de l'administració, de la classes política, d'organitzacions sindicals, de la part de la ciutadania que encara estava a resguard...


Ara si, ara tots ens posem les mans al cap veient que el tsunami (no el taronja, el de la crisi) ens trepitja els talons...

Calia escenificar la irrupció del tsunami i el nostre Cap de Govern s'en ha encarregat amb una intervenció que marcarà un abans i un desprès.

Amb mes o menys celeritat s'han anat succeint els comentaris, els anàlisis del discurs, des del mon del periodisme alguns mes centrats en la forma, com l'article d'Yvan Lara, d'altres en el fons com els anàlisis que trobo força encertats de Noemí Rodríguez i de Marisol Fuentes, el cert es que tots els mitjans han comentat la compareixença de Toni Martí.
El Periòdic d'Andorra parla de la qüestió en els editorials de dimarts i dimecres
El Diari d'Andorra ens parla de la reacció dels Comuns que es mostren majoritàriament en acord amb les mesures anunciades i de l'abast de les retallades


Evidentment el mon polític a acollit el discurs amb opinions diverses:
- el PS ha tingut una reacció tardana en la ploma de Jaume Bartumeu.
- la postura de Verds d'Andorra es recollida per diversos mitjans.
- DA presenta una breu nota a la seva web expressant el seu suport a les mesures presentades per Antoni Martí.

Els sindicats, son els que es mostren mes crítics i es reuneixen en assemblea per estudiar la resposta , si la contundència de la seva reacció es com la que han mostrat davant la destrucció de llocs de treball que ha viscut el país fins ara, Toni Martí pot dormir tranquil!

Em quedo amb l'anàlisi de l'amic Guillem Valdès, com sempre la clava!


Aniré afegint aquí d'altres escrits sobre el tema:
- Article d'opinio d'Albert Roig al Diari d'Andorra del 23/09/11:
  Ja hi som en el canvi d'etapa
- Article al Diari d'Andorra del 23/09/11:
  El PS discrepa de la forma "a destralades" com s'ha fet la retallada de salaris 
- Article de Gabriel Fernandez al Diari d'Andorra del 23/09/11
  El fill del barber
- Article de Jordi Pasques al Diari d'Andorra del 24/09/2011
  Pas a pas, Andorra endavant
- Article de David Domingo al Diari d'Andorra del 24/09/2011
  Mesura