dimecres, 8 de desembre del 2010

Wikileaks Mirror
Now also on Twitter


... could become as important a journalistic tool
as the Freedom of Information Act.
— Time Magazine

dimarts, 7 de setembre del 2010

quan van venir a buscar els gitanos...


no em puc estar de reproduir aquest vell poema...
(interessant llegir la biografia de l'autor i el context en que va ser escrit:
article a la Viquipèdia)

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Martin Niemöller

diumenge, 4 d’abril del 2010

no ase falta desir nada mas! (sobre l'església i les seves relliscades)



Segons la Viquipèdia: 
"L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta. La ideologia explícita del nazisme d'Adolf Hitler va ser l'exemple extrem de l'antisemitisme, la qual va dur al genocidi conegut com a Holocaust dels jueus europeus al segle XX..."

"L'abús sexual es defineix com a una activitat sexual entre dues, o vàries, persones sense el consentiment d'una. L'abús sexual és un acte que atempta contra la llibertat sexual i es constitueix com un dels delictes contra la llibertat sexual..."

Encobrir es: fer-se responsable de l'encobriment (d'un delicte), tapar (alguna cosa), un acte blasmable, etc, perquè no sigui descobert


dissabte, 3 d’abril del 2010

6 d’abril : Move for Health Day, per una mobilitat saludable i sostenible.


En els països desenvolupats, la inactivitat física és un factor de risc principal per la mala salut. Segons l’Organització Mundial de la Salut  es un dels 10 factors de risc que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques.
Aquestes, malalties cardiovasculars, càncer, obesitat, diabetis mellitus tipus 2, representen el 47% d’estats patològics, i causen el 60% de la mortalitat.

Quina paradoxa, no ? molts avenços tècnics, molts canvis en les nostres societats « desenvolupades » que han aportat indubtables millores en les nostres condicions de vida, ens han dut al mateix temps conseqüències negatives, que progressivament van afectant la nostra salut.

Actualment la OMS recomana que una persona adulta faci un mínim de 30 minuts d’activitat física diària per tal de neutralitzar els efectes negatius de la sedentarietat (pels infants i adolescents les recomanacions son de 60mn diaris !)

A nivell individual, el repte per a moltes persones és com tornar a introduir un estil de vida físicament actiu en les seves vides.

Una manera interessant de millorar el nostre nivell d’activitat física i al mateix temps incidir positivament en el nostre entorn seria modificar els nostres hàbits de mobilitat.

Actualment un percentatge important de desplaçaments en automòbil son per cobrir distàncies relativament curtes (més del 30% dels viatges en automòbil a Europa cobreixen distàncies de menys de 3 km i el 50% dels menors de 5 km).
En llocs d’orografia suau aquestes distàncies es poden cobrir amb bicicleta en 15-20 minuts o caminant a pas lleuger en 30-50 minuts, això representaria doncs la quantitat d'activitat física diària recomanada.

En indrets d’orografia mes accidentada o per trajectes mes llargs, combinant transport públic i marxa a peu podem assolir el mateix volum d’activitat física.

Veiem doncs que canviant la nostra mobilitat, utilitzant la bicicleta o caminant, en exclusiva o combinant-ho amb el transport públic podem millorar la nostra salut i contribuir a la salut del medi ambient.

Cal però que a la necessària presa de consciencia individual s’hi sumi la promoció del transport públic per part de les administracions.
El Ministeri de Salut i Benestar d’Andorra va engegar a finals del 2007 la ENNES “Estratègia nacional per la nutrició, l’esport i la salut” i va publicar l’any passat una guia amb consells pràctics: “Per menjar sà i mantenir-se actiu , demaneu-la!

La conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya està desenvolupant el PAFES “Pla d’Activitat Física, Esport i Salut “, també en la mateixa línia.


dimarts, 23 de febrer del 2010

Incendiaris!

     Ahir, per casualitat, em vaig parar un moment a seguir una de les compareixences davant la comissió del Parlament de Catalunya sobre el tràgic incendi d'Horta. Es tractava de la compareixença del cap dels GRAF de Tarragona. No vaig poder desenganxar-me del televisor fins que va haver acabat.
     Escoltant les seves paraules, l'emoció que transmetien, la seva fermesa em van convencer. De seguit em vaig sentir indignat, revoltat contra els incendiaris, gent que sense pensar ni un segon en les consequencies dels seus actes, de les seves declaracions atien focs (reals o figurats) amb l'unic objectiu de servir els seus propis interessos. Aquests irresponsables aporten la guspira original i després van afegint mes llenya per tal de que la seva obra destructora no decaigui. Evidentment trien el moment idoni per iniciar la seva malesa, talment com el piròman que espera el dia en que el mestral o la tramuntana bufen amb força, busquen doncs la manera de que el seu foc es faci ben gran, no sigui que es pugui extingir massa aviat i les flames no s'hagin estes amb la celeritat desitjada.
    Evidentment de les tragèdies, dels accidents, dels possibles errors que els hagin causat o que hagin contribuït a amplificar-ne les consequencies cal que n'aprenguem, que millorem les actituds, les accions per tal que en un futur es puguin evitar o minimitzar. Però l'anàlisi s'ha de fer amb professionalitat, per experts, potser amb la supervisió política, però amb discreció i respecte. Quan apareixen filtracions, quan no es respecta el dolor de les families i companys de les víctimes, aquest exercici d'avaluació perd la seva legitimitat i es torna obscè.
     El mon polític diu estar preocupat quan a cada elecció apareix com a "partit" en relatiu avenç el de l'abstenció, no crec que amb "incendiaris" a les seves files els partits aconsegueixin invertir la tendència. Evidentment seria injust posar a tothom en el mateix sac però el cert es que la classe política hauria de fer autocrítica, no senyors, no tot si val!
     Finalment em quedaria amb unes reflexions finals del compareixent, preguntat sobre que creia que s'hauria  de millorar per evitar tragèdies en un futur va apuntar:
- que calia millorar la coordinació amb altres actors implicats (referint-se als bombers d'Aragó)
- que calia sobretot mes prevenció, i aquí va parlar de la necessitat de protegir el mon rural, amb les seves activitats tradicionals, la ramaderia i l'agricultura, evitar el despoblament...
      Maleïm doncs els incendiaris i respectem els qui amb esperit de servei públic realitzen la seva feina amb responsabilitat i dignitat!

  


  
      
  

dilluns, 18 de gener del 2010

Una xarxa ferroviaria pel Pirineu!


     Els estats sempre s'han entestat a marcar fronteres, però la historia, les realitats culturals i lingüístiques  son tossudes, el Pirineu, mes que un obstacle es un nexe d'unió pels seus habitants. 
     Aquesta realitat que tots sentim, però, pateix per aquests atacs repetits al llarg de la historia, l'arribada de millores en les infraestructures viaries i ferroviàries durant el segle passat van representar un avenç innegable en el dia a dia del pirinencs. El tradicional aïllament que patien les poblacions de muntanya en relació a la plana va anar desapareixent i molts aspectes en la vida dels muntanyencs va canviar cap a millor. Al mateix temps l'economia i la demografia pirinenques  es van transformar radicalment. 
     Com a cara negativa d'aquests canvis podríem parlar d'una dificultat relativa en les interrelacions entre pirinencs, era cada cop mes fàcil anar cap a la plana i en canvi no es progressava en les comunicacions transversals, entre valls     
veïnes. 
     Aquests dies hem assistit a la inauguració de l'aeroport d'Alguaire, ara mes que mai, per via aèria  el Pirineu es mes aprop de molts indrets. Viatgers de cada cop mes llocs es poden plantar en un viatge relativament curt al peu de la serralada (des de Tolosa, Carcassona, Perpinyà, Girona, Barcelona, Reus, Lleida per parlar nomes dels aeroports mes propers). Un cop arribats aquí i per arribar serralada endins el periple pot ser mes o menys llarg, mes o menys condicionat per la climatologia.
     Els progressos realitzats en aquest aspecte son ben magres, si els comparem al canvi radical en l'apartat anterior, i ridículs si ens fixem en les comunicacions intra-pirinenques.


    Potser seria el moment de plantejar-nos seriosament l'impuls de les comunicacions ferroviàries pirinenques. Tenim un embrió (si ens oblidem de la seva edat) del que podria ser una eina vertebradora pel nostre territori.
Les xarxes actuals, vetustes, incompletes, mal conservades, menystingudes (tant al vessant Nord com al Sud de la serralada), no deixen de ser un esquelet que convida a imaginar-lo renovat, interconnectat, modernitzat.
    Us imagineu una línia Barcelona-Puigcerdà moderna, amb velocitats de segle XXI i no del XIX? amb una interconnexió amb la línia Perpinyà-La Tor de Querol (que no fos una simple atracció turística)? evidentment l'arribada del tren de La Pobla fins La Seu i el seu enllaç amb la xarxa cerdana li donaria sentit i completaria la seva funció vertebradora. 
     Ja no goso ni pensar en la millora que representaria que les línies occitanes de Midi-Pyrénées, tant la de la vall de l'Arieja com la de la Garona, es veiessin reconegudes i tractades com es mereixen, des de la Vall d'Aran hi ha qui parla d'interconnectar la darrera amb la de La Pobla, perquè no valorar-ho?  


   Tot això sembla ben utòpic però els estudis (segur que parcials) sembla que hi son, i de tant en tant, seguint els calendaris electorals algun candidat gosa parlar-ne... i si no somiem que ens queda?
    
Està clar que els calés, quan hi ha voluntat política es troben, ara cal que des de el Pirineu ens ho creguem, que mirem per l'interès comù, que generem l'impuls necessari i que finalment exigim! 

dimecres, 13 de gener del 2010

Per una llei anti tabac a Andorra (II)

El tabac és la segona causa de mort al món. Actualment és responsable de la mort d'un adult de cada 10. Si no es fa res, causarà la mort la mort de 10 milions de persones fins l’any el 2020 i la meitat dels que fumen avui en dia, aproximadament 650 milions de persones, moriran per la seva culpa.
L'experiència demostra que hi ha moltes mesures eficaces de control del tabac que es poden aplicar en diferents situacions i tenir un efecte significatiu sobre el consum de tabac. L'estratègia per lluitar contra el tabac, desenvolupada en la Convenció Marc de l'OMS per al Control del Tabac, té diferents vessants:

- protegir a la població contra el fum del tabac (prohibició de fumar en espais públics i llocs de treball)
- oferir ajuda als qui volem abandonar el tabaquisme
- informar sobre els perills del tabac
- regular la publicitat i altres formes de promoció del tabac
- augmentar la fiscalitat sobre el tabac  

Ara que s’ha iniciat al nostre país una campanya per tal que el consell legisli sobre el tema sentirem tota mena d’arguments en contra de que es faci una llei anti-tabac, molts apel·lant a la llibertat individual.

En els 5 punts enumerats mes amunt, que son els que hauria de contemplar qualsevol iniciativa antitabac,  no veig cap atac a la llibertat de ningú.
Es mes, el que es fa es
-          garantir el dret a la salut,
-          ajudar a qui pateix una addicció a alliberar s’en,
-          garantir el dret a tenir una informació veraç sobre les conseqüències del fumar,
-          garantir el dret a no esser condicionat per una publicitat enganyosa (especialment eficaç sobre els menors com bé saben les industries tabaqueres...)
-          amb taxes finalistes finançar les mesures anteriors i pal·liar (parcialment) les despeses generades per l’habit de fumar

No oblidem que la llibertat d’un mateix s’acaba on comença la dels altres!

dimecres, 6 de gener del 2010

Per una llei anti tabac a Andorra

     Amb motiu de les passades eleccions generals es va crear una causa al Facebook  demanant que s’impulses una llei anti-tabac al principat, es van reunir uns 600 usuaris i es va demanar a les diferents opcions polítiques el seu posicionament sobre el tema (pel que he pogut veure a la causa del facebook hi va haver una resposta favorable de CR, encara que interpretable, les altres opcions polítiques no van respondre, o almenys no hi ha constància escrita en aquella pagina).

     Ara, passats uns quants mesos es torna a reactivar des de la societat civil una campanya per promoure una proposició de llei d’iniciativa popular, es tracta de recollir signatures fins aconseguir el suport del 10% del cens electoral. De moment s’han establert els següents punts de recollida de signatures:
- Cadena Pirenaica - Encamp 
- Comú d'Encamp
- Comú de Canillo
- Centre Cultural La Llacuna- Andorra La Vella
- Hall de l'aparcament de la Plaça del Poble – Andorra la Vella
- Oficina de Turisme de la Plaça Laurèdia - Sant Julià

     També trobaràs informació a la web del programa de radio Ningù es Perfecte.

     Sense caure ens extremismes prohibicionistes crec que es indispensable que el nostre país es doti d'una legislació moderna sobre el tema. Ningú pot ignorar els perjudicis del tabac sobre la salut, no es tracta tant de prohibir com de garantir drets. Tothom es lliure de seguir els hàbits que estimi oportuns, s'ha de garantir però els drets de qui no han triat: els fumadors passius, ja sigui en el seu lloc de treball, o en d'altres circumstancies. Cal també prevenir el tabaquisme en menors, vetllar perquè el conjunt de la població rebi una informació clara sobre els riscs del tabaquisme (campanyes d'informació i prevenció) i que s'ajudi als qui decideixin deixar de fumar.

     No s'hi val dir que qualsevol llei perjudicaria al sector de l'hostaleria, del lleure, del tabac...
Tots els arguments dels que s'oposen a les lleis anti-tabac s'han vist desmuntats en els llocs on s'ha legislat  en aquest sentit (es a dir en tots els països del nostre entorn) i encara que aparegués  algun efecte negatiu sempre es veuria compensat pels beneficis sobre la salut de la població, sobre la imatge del país, i fins i tot en termes econòmics (estalvis en salut publica)


     Per respecte als qui no volen que els "fumin", llei anti-tabac JA!