divendres, 13 d’abril de 2012

Transparència en temps de retallades (2)

En un post de finals de gener ja parlava de la manca de transparència que hi ha en la gestió de la nostra sanitat, no tornaré al detall del que hi deia, simplement recordar el terrabastall que va generar la noticia dels 100000 euros de la CASS engolits en l'afer Spanair... i el mes sorprenent de tot, l'oblit de tot plegat pocs mesos després. 
Aquesta capacitat que tenim de passar pagina es l'aliada perfecta dels qui, sense escrúpols, van fent camí, amb una esquena ben ampla, aliens a les critiques legitimes dels administrats...
Cal reconèixer però que de vegades dedicar-se a la política o la gestió publica pot ser força ingrat i et pot posar com a diana d'atacs de vegades no tan legítims, a voltes fins i tot malèvols i emparats en l'anonimat.
En aquest supòsit la transparència seria un cop mes l'arma absoluta, la defensa del gestor públic contra la critica interessada, i ara agafaré l'exemple d'una noticia apareguda recentment en un rotatiu i que potser a passat desapercebuda per molta gent.

El Diari d'Andorra ens parlava en efecte de l'èxit d'una iniciativa sorgida de la nostra sanitat publica.
Llegir l'article i sobretot els comentaris (anònims) ens fan adonar que un cop mes que la manca de transparència perjudica a tothom, d'una banda al qui des del servei públic desenvolupa la seva feina i de l'altra l'usuari, el ciutadà, que amb legitimitat demana que les administracions tinguin una gestió exemplar. 
El cert es que la manca de dades dona peu a dubtes, una simple cerca al BOPA o una consulta a una base de dades publica hauria de donar respostes als dubtes que qualsevol ciutadà es pugui fer sobre la gestió dels organismes públics.
Un projecte desenvolupat en un hospital públic (seguint amb l'exemple de la noticia citada), amb la participació d'assalariats públics en el desenvolupament de les seves tasques professionals, hauria de ser un exemple de transparència, el seu cost de desenvolupament, els participants  haurien de poder ser identificats, les condicions d'aplicació, de comercialització haurien de ser visibles.
Ens hauríem de poder felicitar que sorgeixin iniciatives pioneres sense que hi haguessin ombres, iniciatives que representin una millora en l'atenció sanitària, i perquè no, un retorn econòmic que vingui alleujar la difícil situació financera del nostre sistema de salut.

La veritat, però, es que la manca de transparència fa que sorgeixin tot tipus de sospites al voltant de massa temes sensibles, en un moment en es que demanen esforços i renuncies importants a sectors de població en situació critica

dimecres, 11 d’abril de 2012

Transparència en temps de retallades (1)


En la seva opinió al Diari d'Andorra "Transparència", Alba Doral es pregunta "Si cada dia ens cau al damunt, ben detallada, una nova bateria de retallades, per què no tenim igualment a l’abast informació de com es gasten els diners?". La pregunta ve arrel de noticies de l'àmbit de la cultura, peró en el context actual jo la faré extensiva al mon de la sanitat.

En algun post anterior ja havia evocat el tema de la transparència parlant de la CASS. No fa gaire es va saber que la CASS tenia diners invertits en Spanair que s'havien "volatilitzat", i durant alguns dies se'n va parlar bastant... i després?

Doncs res, oblidat, aquí no ha passat res, almenys en apariència tot segueix igual, que se sàpiga no s'ha pres alguna mesura perquè no torni a passar, per sancionar algun responsable si algú va actuar malament...

En el camp de la sanitat i en el context de retallades, mes que mai, la transparència hauria de ser absoluta, en democràcia els ciutadans han de disposar de la màxima informació sobre tot el que els afecta. Sorprèn doncs llegir que dades d'interès públic no estiguin ni tant sols a disposició dels gestors, com sembla despendre's d'una entrevista al president i el secretari del Col.legi Oficial de Metges d'Andorra. El primer, referint-se a la despesa sanitària feta a l'estranger per assegurats de la CASS manifesta “aquests números no ens els serveixen” i el segon continua “En aquest país les dades són difícils d’obtenir” i manifesta que cal “donar la major transparència possible i dir les coses pel seu nom”
El mes greu es que algunes d'aquestes dades sembla que no estan ni a disposició del ministeri competent.
No disposar de dades objectives vol dir navegar a cegues i prendre decisions inadequades.
Quan les dades son conegudes només per una part i no publiques correm el risc que les decisions siguin arbitraries, parcials i doncs molt probablement contraries a l'interès general.
En el tema de l'entrevista citada mes amunt per exemple, les xifres poden anar en diferents sentits, poden avalar la necessitat de que certes prestacions sanitàries es realitzin a l'estranger o be que aquest serveis es facin a Andorra, s'hauria de considerar per això el cost econòmic i també la qualitat de la prestació, si les dades son publiques podrem confiar en la bondat de la decisió presa, si l'opacitat predomina sempre hi haurà el dubte de si s'ha pres la decisió per preservar l'interès d'un grup professional...

Silencis

     Fa dies que tinc el bloc silenciat... avui mateix m'ho recordaven i la veritat es que no em falten neguits ni ganes de comentar-los. Motius d'indignació, ens en sobren en els temps que corren, tant que sembla que ens hagin d'anestesiar la consciencia.

    Com explica molt bé l'Yvan Lara ens farien creure que la pitjor de les injustícies es la cosa mes normal del mon, i la veritat es que acabes pensant que tot respon a una estratègia ben planificada, on es tracta d'inocular la toxina (la mesura injusta o la noticia que la fa publica) en la dosi i el moment just, es produeix aixi una resposta mesurada i controlable. Es preserva l'homeòstasi del sistema que va encaixant canvis que administrats en una altra forma semblarien haver de produir un daltabaix irreparable.

    En un temps on noves formes de comunicació agafen força, sectors de la societat que fins ara disposaven de fragments inconnexos de la informació que controlava el poder, de cop i volta tenen la possibilitat d'exigir (i obtenir en molts casos) les claus per interpretar el mon que els envolta.

    La corrupció, la injustícia en les seves innombrables cares, el desgovern en favor d'uns quants no son una particularitat de les societats actuals, probablement siguin ara menys esteses que en el passat, pero si que son mes visibles.

    Ara cal que els ciutadans exigeixin transparència, (excel.lent reflexió d'Alba Doral en aquest sentit: Transparència) i que les irregularitats que aquesta faci aparèixer siguin sancionades.

    De poc serveix poder la democràcia si una majoria d'electors avalen amb els seus vots representants poc escrupolosos. De poc serveix un sistema judicial que no tracta amb igualtat als administrats, que no actua davant irregularitats flagrants o que no garanteix l'execució de les seves sentencies.