dimecres, 19 d’octubre de 2011

Jo no jugo, els daus estan trucats

Avui ho sabrem, després d’especulacions, afirmacions, rectificacions, anades endavant , endarrere , regatejos, globus sonda i maniobres diverses, ho sabrem, finalment es desvetllaran les incògnites, sabrem qui “hi va”.
Mirat de lluny pot semblar intranscendent, ja ho diuen molts (masses) que els polítics son tots iguals, que finalment tots acaben fent el mateix i posem a qui hi posem, res canviarà.
Em perdonareu però em nego a posar-los tots en el mateix sac, en conec alguns dels que hi van, son bona gent i em nego a atribuir els-hi cap mena d’interes ocult, es mes posaria la ma al foc que hi van amb voluntat de fer el millor per la seva parròquia.
Alguns dels candidats s’han fet pregar, anar a llistes que no parteixen com a favorites no deu fer gaire goig i potser les dificultats per tancar algunes llistes es deuen a aquest motiu...
En canvi, a l’entorn  de les llistes suposadament favorites s’hi haurà vist mes d’una picabaralla per mirar de veure-hi inscrit el seu nom.
Una llàstima que tot aquest exercici d’alquimia experimental es faci fora de l’abast de les nostres mirades.
Personalment penso que fora molt mes interessant que els ingredients que han donar gust al plat final el poséssim els electors, mitjançant una tria dels candidats que considerem idonis amb un sistema electoral que permetes una mes gran representativitat.
Ara no serà possible, podrem triar (no tots) entre unes llistes elaborades en secret (relatiu), amb criteris de vegades inconfessables i que no permeten destriar el gra de  la palla. En base a quin programa? Potser  tot el període que ens queda fins les eleccions ens permetrà conèixer els programes respectius? Esperem-ho, però potser ajuntar les persones i després trobar el programa que les uneix no es gaire lògic.
El que està clar es que la llista que obtingui la majoria, encara que sigui relativa i potser amb un mínim marge de vots tindrà mans lliures per fer i desfer durant 4 anys, i amb un control democràtic merament testimonial.
Ho sento però a mi aquest sistema no em convenç. El trobo profundament injust i antidemocràtic, i estic segur que la nit de les eleccions els perdedors també ho trobaran.
De moment però tots intentaran ser els guanyadors d’una partida que, siguem honestos, es juga amb uns daus trucats.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Andorra també s'indigna! Manifest del 15-Oct

Em permeto reproduir el manifest que es va llegir el concentracio del dia 15 a la Plaça del poble d'Andorra la Vella:

"MANIFEST 15-O 

També a Andorra, el 15 d'Octubre, units per un canvi global.

Res a perdre, tot per guanyar!


Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.


Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:


  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
  • El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
  • La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. La funció dels càrrecs polítics hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, vetllant a no repetir esquemes de altres països on semblen atendre només als interessos dels grans poders econòmics i fer prevaldre les partitocràcies a la democràcia.
  • La acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
  • El sistema actual ens porta a l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
  • Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
  • Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
  • Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.