(Des)ordenament territorial

publicat al Periòdic d'Andorra el dia 19 de desembre del 2012

Fa uns dies us mostrava el costat amable d'un embús. Siguem sincers es poden veure les coses d'una altra manera. Sovint et trobes davant d'un cartell: nom de l'obra, cost i terminis d'execució estimats, signat per Ordenament Territorial: àrea de l'administració que gestiona una part significativa del pressupost, on es gesten projectes i administren serveis i edificis, hi domina un apartat: les infraestructures viàries. Sovint, l'ordenament territorial és mal entès pels ciutadans que no volen veure com es destrueix un bosc, es desfigura una muntanya amb una rasa de dimensions gegantines o s'allunya el fluxe de possibles clients del seu negoci. És dificil imaginar una política d'ordenament del territori sense danys col.laterals, per tant una gestió transparent i rigorosa pot ajudar a entendre decisions doloroses. De vegades, el temps acaba justificant algunes obres inicialment mal enteses. El túnel del Pont Pla, per exemple, discutit inicialment, ha representat un important canvi en el dia a dia dels habitants de les valls del nord. Potser en un futur parlarem de la genialitat de qui va impulsar el túnel dels dos valires, ara per ara, l'únic avantatge que hi veig és haver tret el trànsit pesant d'Escaldes-Engordany. Per la frontera francesa trobem el Port d'Envalira: espectacular i excel.lent carta de presentació del país, però de vegades difícil de superar. L'alternativa, el Túnel d'Envalira, excel.lent opció, llàstima, que els visitants hagin de pagar per conèixer el país més enllà del Pas. A més l'absència d'àrees cobertes als accessos per posar/treure cadenes (prohibides a l'interior) és un inconvenient per molts usuaris. A l'accés sud del país, el visitant es troba a Sant Julià una desviació incabada que no acontenta ningú, algú devia decidir prioritzar altres infraestructures. Ja veieu, podem acontentar-nos pensant que un embús és sinònim de gran afluència de visitants i que és bo per l'economia... però sempre planarà el dubte de si a l'hora d'ordenar el territori tothom ha fet el que calia.

Embús

Els meus “àmics” a les xarxes socials ja saben que em passo bons moments en un embús. Es el que te viure en un extrem del pais I treballar a l'altre. Ai, l'Embús, aquell lloc on la percepció del temps es distorsiona, on les distàncies es dilaten. Els llargs moments en que el vehicles estan aturats o avancen a pas de cargol donen per molt. Poden servir , quan no vas sol, per encetar converses sense fi amb companys de feina, amb coneguts o desconeguts. Si viatges sol, sempre tens la companyia de la ràdio, o la possibilitat d'escoltar a tot drap aquell CD que tens oblidat dins del lector. També hi ha un passatemps força entretingut, observar l'interessant ecosistema de l'embús. Sòl donar la casualitat (de fet deu tindre alguna explicació) que els embussos t'atrapen en alguna de les nombroses doble vies del país, això fa que puguis gaudir de la companyia del vehicle veí i que puguis, discretament (o no) observar-ne els ocupants. Resulta molt entretingut intentar esbrinar la conversa animada dels companys d'embús. De vegades, es tracta d'una discussió acalorada entre un matrimoni mentre els marrecs, distrets amb algun aparell electrònic els ignoren olimpicament. D'altres cops una parella amb pintes d'estar de lluna de mel permanent que no es cansa de compartir mirades angelicals i petons melosos. Aquest cop, excepcionalment, m'alegro que la meva fila sempre és la que avança més lentament i la parella feliç em deixa enrerre. Tot seguit, se situa a la meva alçada una parella d'edat avançada, ell amb el puret a la boca, la finestra oberta (quin fred), i la dona, amb l'abric de pell i tota enjoiada... a veure la matricula..., de baix, i pel model de cotxe, buf aquests demà surten a les notícies “intercepten a la Farga de Moles un veí de valència amb 58000€...” com se't dèu quedar la cara, tornant cap a casa amb els 1000 eurets de “mínim de supervivència”! Ja veieu que si un no vol, no s'avorreix en un embús, i ara a sobre ho puc compartir, amb els amics del Foursquare, del twitter, del facebook, els embussos ja no són com els d'abans, ara són millors … són e-embussos!