dimecres, 21 de setembre de 2011

No deixis per demà el que pots fer avui

La dura realitat sempre t'acaba atrapant, de res serveix no mirar les evidencies, no escoltar els advertiments, no sentir l'alè del llop al clatell. Ens hem entestat a retardar els terminis, a deixar per mes endavant el que era inajornable.
Ara no s'hi val a dir que no ho sabíem, que ha estat mala sort, que no hi ha dret que les trampes d'uns desaprensius en una entitat financera dels llunyans Estats Units ens compliquin la vida. Que els grecs hagin tirat massa de veta no es responsabilitat nostra, fins i tot no tenim res a veure amb les tribulacions dels nostres veïns del sud...
Ja prou!
L'incompliment del mandat de la constitució demanant que tots contribuïm a l'estat en la mesura de les nostres possibilitats es responsabilitat de la classe política i dels que els hi donem legitimitat.
No afrontar de ple la incongruència d'un país amb 8 administracions també es una irresponsabilitat que estem pagant a un preu molt alt.
Seria legítim exigir responsabilitat als polítics que per acció o per omissió han permès aquest evolució del nostre país (alguns d'ells han vist les seves carreres polítiques propulsades en part gracies  contractacions irreflexives o a inversions injustificades), però sincerament ara no en tinc ganes, el temps posa les coses i les persones al seu lloc.
El fet es que ens trobem en una situació delicada, alguns es desperten ara, quan els hi toquen la butxaca, però el cert es que molts han pagat un preu molt alt des de fa dies. Els treballadors del sector privat que han perdut el lloc de treball, els empresaris i professionals que han vist com el fruit de molts anys d'esforç s'en ha anat en orris... i tot aixo davant la inacció de l'administració, de la classes política, d'organitzacions sindicals, de la part de la ciutadania que encara estava a resguard...


Ara si, ara tots ens posem les mans al cap veient que el tsunami (no el taronja, el de la crisi) ens trepitja els talons...

Calia escenificar la irrupció del tsunami i el nostre Cap de Govern s'en ha encarregat amb una intervenció que marcarà un abans i un desprès.

Amb mes o menys celeritat s'han anat succeint els comentaris, els anàlisis del discurs, des del mon del periodisme alguns mes centrats en la forma, com l'article d'Yvan Lara, d'altres en el fons com els anàlisis que trobo força encertats de Noemí Rodríguez i de Marisol Fuentes, el cert es que tots els mitjans han comentat la compareixença de Toni Martí.
El Periòdic d'Andorra parla de la qüestió en els editorials de dimarts i dimecres
El Diari d'Andorra ens parla de la reacció dels Comuns que es mostren majoritàriament en acord amb les mesures anunciades i de l'abast de les retallades


Evidentment el mon polític a acollit el discurs amb opinions diverses:
- el PS ha tingut una reacció tardana en la ploma de Jaume Bartumeu.
- la postura de Verds d'Andorra es recollida per diversos mitjans.
- DA presenta una breu nota a la seva web expressant el seu suport a les mesures presentades per Antoni Martí.

Els sindicats, son els que es mostren mes crítics i es reuneixen en assemblea per estudiar la resposta , si la contundència de la seva reacció es com la que han mostrat davant la destrucció de llocs de treball que ha viscut el país fins ara, Toni Martí pot dormir tranquil!

Em quedo amb l'anàlisi de l'amic Guillem Valdès, com sempre la clava!


Aniré afegint aquí d'altres escrits sobre el tema:
- Article d'opinio d'Albert Roig al Diari d'Andorra del 23/09/11:
  Ja hi som en el canvi d'etapa
- Article al Diari d'Andorra del 23/09/11:
  El PS discrepa de la forma "a destralades" com s'ha fet la retallada de salaris 
- Article de Gabriel Fernandez al Diari d'Andorra del 23/09/11
  El fill del barber
- Article de Jordi Pasques al Diari d'Andorra del 24/09/2011
  Pas a pas, Andorra endavant
- Article de David Domingo al Diari d'Andorra del 24/09/2011
  Mesura

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt el que dius i estic d'acord en la incongruència de tenir un país amb 8 administracions . Exemple 7 consellers de cultura ,un ministre, però quina és la línia ? 7 teatres, 7 escoles de música, . .

    ResponElimina