dimecres, 19 d’octubre del 2011

Jo no jugo, els daus estan trucats

Avui ho sabrem, després d’especulacions, afirmacions, rectificacions, anades endavant , endarrere , regatejos, globus sonda i maniobres diverses, ho sabrem, finalment es desvetllaran les incògnites, sabrem qui “hi va”.
Mirat de lluny pot semblar intranscendent, ja ho diuen molts (masses) que els polítics son tots iguals, que finalment tots acaben fent el mateix i posem a qui hi posem, res canviarà.
Em perdonareu però em nego a posar-los tots en el mateix sac, en conec alguns dels que hi van, son bona gent i em nego a atribuir els-hi cap mena d’interes ocult, es mes posaria la ma al foc que hi van amb voluntat de fer el millor per la seva parròquia.
Alguns dels candidats s’han fet pregar, anar a llistes que no parteixen com a favorites no deu fer gaire goig i potser les dificultats per tancar algunes llistes es deuen a aquest motiu...
En canvi, a l’entorn  de les llistes suposadament favorites s’hi haurà vist mes d’una picabaralla per mirar de veure-hi inscrit el seu nom.
Una llàstima que tot aquest exercici d’alquimia experimental es faci fora de l’abast de les nostres mirades.
Personalment penso que fora molt mes interessant que els ingredients que han donar gust al plat final el poséssim els electors, mitjançant una tria dels candidats que considerem idonis amb un sistema electoral que permetes una mes gran representativitat.
Ara no serà possible, podrem triar (no tots) entre unes llistes elaborades en secret (relatiu), amb criteris de vegades inconfessables i que no permeten destriar el gra de  la palla. En base a quin programa? Potser  tot el període que ens queda fins les eleccions ens permetrà conèixer els programes respectius? Esperem-ho, però potser ajuntar les persones i després trobar el programa que les uneix no es gaire lògic.
El que està clar es que la llista que obtingui la majoria, encara que sigui relativa i potser amb un mínim marge de vots tindrà mans lliures per fer i desfer durant 4 anys, i amb un control democràtic merament testimonial.
Ho sento però a mi aquest sistema no em convenç. El trobo profundament injust i antidemocràtic, i estic segur que la nit de les eleccions els perdedors també ho trobaran.
De moment però tots intentaran ser els guanyadors d’una partida que, siguem honestos, es juga amb uns daus trucats.

7 comentaris:

  1. Mira la part positiva - és un dir- si fas una llista guanyadora, pots manar, i si manes, pots provocar canvis. Aquesta és la idea. Llàstima que associada al poder hi ha la manca de memòria.

    ResponElimina
  2. tu ho has dit "MANES", la meva idea es que un carrec polític ha de representar, governar, gestionar, legislar, fiscalitzar, controlar, segons de quin carrec parlem... però manar,manen els amos, no se si m'explico?

    ResponElimina
  3. "potser ajuntar les persones i després trobar el programa que les uneix no es gaire lògic"

    No sé, sempre he considerat les persones molt més valuoses que els programes. Per bo que sigui el programa si no tens un bon equip de gent competent i amb una bona entesa aniràs de cap al fracàs.

    ResponElimina
  4. Tens raó, Salvador, cal un mínim de complicitat o si mes no d'empatia mútua entre els diferents integrants d'una llista, però també una certa coherència de sensibilitats perquè tot qualli... encara que com en un comú es tracta mes de gestionar...
    felicitats per cert i sort!

    ResponElimina
  5. permeteu-me enllaçar amb el post de la Marisol http://mariblocfuentes.wordpress.com/2011/10/18/eleccions/ estic plenament d'acord que la reforma de llei electoral es mes que mai una necessitat i en aquestes eleccions comunals en tornarem a tindre una il.lustració

    ResponElimina
  6. Ostres, Bernat! M'acabo d'adonar de l'existència del teu bloc i el trobo, senzillament, sensacional.

    Moltes gràcies per linkar el meu post. Estaré atenta al què publiques. És francament interessant.

    Comparteixo al 98% el què dius. De fet em sembla que hem coincidit brutalment.

    D'acord plenament en la necessitat de modificar la llei electoral perquè la representació als comuns -i al parlament- sigui la real. Tots sabem que els sistemes proporcionals son més justos que no pas els majoritaris, que son perversos i poc democràtics.

    D'acord en la manera com es confeccionen les llistes. De fet ja has linkat el meu post i no hi ha discussió possible.

    Ara bé discrepo completament de la possibilitat -m'ha semblat- de llistes obertes. Jo he conegut el sistema de llistes obertes i comuns i consell eren absolutament ingovernables. Les llistes han de ser tancades o en tot cas semiobertes. El què cal és canviar diverses coses: la llei electoral, primer; i l'estructura de funcionament interna dels partits, després; perquè la democràcia sigui més demòcracia. Hem de començar a pensar en la democràcia participativa des de molts diversos vessants, no únicament amb llistes obertes on al final acabarem votant el què precisament rebutges: les persones i no pas els programes.

    Molt interessant el teu bloc. El seguiré amb atenció.

    Marisol Fuentes

    ResponElimina
  7. Gracies pels teus comentaris, Marisol
    el tema de les llistes obertes crec també que comporta molts aspectes negatius i diria fins i tot perillosos, però amb "garde-fous" i limitacions també pot aportar quelcom, en tot cas cal que el debat sobre la llei electoral s'obri. En aquest sentit i ja començada la campanya per les comunals veig amb satisfacció com temes com es el dret a vot dels residents a les comunals (encara que sigui mes un tema de generals, però ja s'ha dit i comparteixo que te un cert sentit parlar-ne també en unes comunals), o canvis en les modalitats de la pròpia campanya (abandó del porta a porta en la seva forma tradicional), temes que només gosaven plantejar obertament Verds d'Andorra apareixen a la llum.
    Aixo em fa ser optimista i crec que el panorama polític andorrà pot evolucionar en un termini no gaire llunyà...
    Fins aviat Marisol

    ResponElimina