dimecres, 11 d’abril de 2012

Transparència en temps de retallades (1)


En la seva opinió al Diari d'Andorra "Transparència", Alba Doral es pregunta "Si cada dia ens cau al damunt, ben detallada, una nova bateria de retallades, per què no tenim igualment a l’abast informació de com es gasten els diners?". La pregunta ve arrel de noticies de l'àmbit de la cultura, peró en el context actual jo la faré extensiva al mon de la sanitat.

En algun post anterior ja havia evocat el tema de la transparència parlant de la CASS. No fa gaire es va saber que la CASS tenia diners invertits en Spanair que s'havien "volatilitzat", i durant alguns dies se'n va parlar bastant... i després?

Doncs res, oblidat, aquí no ha passat res, almenys en apariència tot segueix igual, que se sàpiga no s'ha pres alguna mesura perquè no torni a passar, per sancionar algun responsable si algú va actuar malament...

En el camp de la sanitat i en el context de retallades, mes que mai, la transparència hauria de ser absoluta, en democràcia els ciutadans han de disposar de la màxima informació sobre tot el que els afecta. Sorprèn doncs llegir que dades d'interès públic no estiguin ni tant sols a disposició dels gestors, com sembla despendre's d'una entrevista al president i el secretari del Col.legi Oficial de Metges d'Andorra. El primer, referint-se a la despesa sanitària feta a l'estranger per assegurats de la CASS manifesta “aquests números no ens els serveixen” i el segon continua “En aquest país les dades són difícils d’obtenir” i manifesta que cal “donar la major transparència possible i dir les coses pel seu nom”
El mes greu es que algunes d'aquestes dades sembla que no estan ni a disposició del ministeri competent.
No disposar de dades objectives vol dir navegar a cegues i prendre decisions inadequades.
Quan les dades son conegudes només per una part i no publiques correm el risc que les decisions siguin arbitraries, parcials i doncs molt probablement contraries a l'interès general.
En el tema de l'entrevista citada mes amunt per exemple, les xifres poden anar en diferents sentits, poden avalar la necessitat de que certes prestacions sanitàries es realitzin a l'estranger o be que aquest serveis es facin a Andorra, s'hauria de considerar per això el cost econòmic i també la qualitat de la prestació, si les dades son publiques podrem confiar en la bondat de la decisió presa, si l'opacitat predomina sempre hi haurà el dubte de si s'ha pres la decisió per preservar l'interès d'un grup professional...

3 comentaris:

  1. Transparència, sí.
    I memòria, també.
    Els poders fàctics s'emparen en la manca de transparència, -el que no saps no es pot controlar- però també, en la passivitat, en la manca de memòria història.
    Com apuntava ( molt bé) ahir l'Yvan en el seu article al Diari, de tant veure injustícies impunes acabem pensant que el sistema és així i encara rai que el nostre és el millor dels sistemes possibles.
    Que necis que som!

    ResponElimina
  2. Memòria i esperit crític, de vegades no reaccionem davant irregularitats i injustícies flagrants, per por, per impotència o simplement per pragmatisme quan veus la impunitat amb que alguns es poden saltar les regles bàsiques de convivència en societat amb la tranquil·litat de que no passarà res...

    ResponElimina