El canvi d'any m'agafa
girat. Tant patir de si s'acabava un cicle, que si l'apocalipsi
amenaçava amb acabar amb la nostra espècie, que si la fi del món
ens agafava a tots sense confessar... doncs que voleu que us digui,
tant de bo fos cert! Tant de bo es posés fí a un model que permetés
que la SIDA, malaltia per la que tenim mesures de prevenció
eficaces, segueixi cobrant-se nous infectats per milers, i provocant
la mort malgrat existir tractaments eficaços. Un món on conviuen
regions amb excedents alimentaris i països on milers d'adults i
infants pateixen fam. Societats que segueixen ignorant els més
bàsics dels drets i on la paraula democràcia ja no té sentit.
Països formalment democràtics són governats des de l'ombra per
oligopolis econòmics que compten amb la connivència de les èlits
polítiques i la complaença d'órgans judicials poc independents.
Què dir quan ens
assabentem que malgrat l'important daltabaix econòmic que estem
vivint, els molt rics són cada cop més rics?
Certament, es
produeixen progressos. Per exemple en la lluita contra la SIDA hi
trobem motius de satisfacció: l'informe anual d'ONUSIDA ens diu que
en 14 països les morts relacionades amb la pandèmia van caure un
50% entre els 2005 i el 2011.
En la lluita contra els
totalitarismes també podríem trobar motius d'esperança, les
primaveres àrabs han tombat dictadors i han fet perdre la por, però
el risc de caure en mans de règims teocràtics és fort. Però què
podem esperar dels estats quan els individus som capaços del pitjor.
Sovint lo facil és
culpar d'alguns fets, altres mentalitats, altres contextos culturals
i religiosos, però el cert, és que el “nostre” món és ben
present en els tres sectors de negoci amb una major rentabilitat: la
venda d'armes, el tràfic de drogues i el tràfic de persones... tant de bo els maïes l'encertin i estiguem encetant un nou cicle,
mentrestant: bon vent 2012!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada