dimarts, 7 de febrer de 2012

Anem a cercar cinc sous quatre sous (o de quan l'actualitat t'agafa amb el peu canviat)

-->

- L'expressió que dona la primera part del títol a aquest post es segons el Diccionari Català-Valencià-Balear de l'Institut d'Estudis Catalans una locució utilitzada a Mallorca:
 - la segona part del títol es per descriure com em sento, així, amb el peu canviat. Aquest post va ser gestat anit, en plena tempesta desfermada contra les consols d'Escaldes i Sant Julià, i es que no m'en puc estar de desmarcar-me del "linxament mediàtic".
Es cert que aquest augment era un error, i en un gest poc habitual en la classe política així es reconeix en rectificar, però no puc compartir aquesta indignació exacerbada per un fet testimonial que contrasta amb la indiferència i poca passió davant anomalies molt mes transcendentals del nostre sistema.
Aquí va doncs el post, inacabat per cert que tenia pensat per avui...
"Ha de ser un tema de cabdal importància el que faci saltar tots els comptadors, el que generi un nombre de comentaris probablement mai vist en la premsa digital d'aquest país...
- Es l'aprovació, finalment, d'una legislació antitabac en acord amb el sentit comú impulsada per una iniciativa popular i malgrat les pressions dels lobbis en defensa dels seus interessos particulars?
- Es l'anunci imminent d'una fiscalitat justa, proporcional que gravi els ciutadans d'aquest país en funció dels seus ingressos?
- O potser es tracta de l'anunci d'una reforma que posi fi al desgavell de les 8 administracions?
- No, no, deu ser la posada en marxa d'una fiscalia anticorrupció que... deix! Que ja ens han dit des del GRECO que d'això no en tenim...
- Au vinga, siguem positius: que potser els acords de no doble imposició ja estan signats i tenim un munt d'inversors amb els seus projectes i els corresponents llocs de treball picant a la porta? NO, tampoc.

RES DE TOT AIXÒ El motiu d'aquesta riuada de comentaris es la publicació del que cobraran els consols elegits en les darreres eleccions comunals. Certament costa d'entendre que en un moment on la paraula austeritat està a l'ordre del dia s'ens presentin unes xifres que semblen no seguir la tònica dominant. La veritat es que en un entorn on estem avesats a assenyalar la palla a l'ull del veí era d'esperar.
M'estaré de comentar unes xifres que barregen sous bruts amb sous nets, que s'escapen de la cotilla de les 40 hores setmanals de que gaudeixen alguns dels ciutadans d'aquest país.
Es una menudesa, perquè per molt que es vulgui magnificar, es d'això que estem parlant, d'una menudesa."


I no puc deixar de pensar en els que es freguen les mans, en els que es riuen de la nostra indignació guerrera davant les menudeses i la nostra total ceguesa davant les veritables palanques del seu poder... 
... o es que potser tremolen davant la possibilitat de que finalment obrim els ulls i anem fins a l'arrel dels problemes?

5 comentaris:

  1. Bernat: et semblarà una banalitat el tema dels sous del cònsols però no ho és. Per diverses raons i motius. El primer, per coherència política. Si hi ha molts comentaris al respecte dels sous dels cònsols és perquè el clima social és altament conflictiu. En un entorn d'austeritat, on molta gent veu perillar el seu lloc de treball, on s'aplicaran retallades salarials a l'administració i parapúbliques, aquesta mesura toca la fibra més sensible en un context marcat per l'austeritat.
    Per altra banda hi ha els compromisos polítics. NO ens podem passar tota una campanya electoral parlant de reducció de la despesa, de racionalització de serveis, i després prendre com a primera mesura una pujada salarial als cònsols davant la muntanya de problemes que s'acumulen als calaixos dels comuns.
    Per altra banda hi ha el rerefons de la dimensió de l'Estat i de les seves administracions i si aquesta és l'adequada o no.

    Sí, és cert que hi ha molts motius per indignar-se però aquest n'és un més. Insisteixo no és banal el què es fa amb els diners públics. I no oblidis que encara el càrrec de cònsol segurament implica més de 40 hores setmanals, son uns servidors públics i com a tals la seva disponibilitat ha de ser superior a la de la resta de ciutadans. I cobrar 4.500€ per això a mi no em sembla malament tenint en compte el què cobren alcaldes veïns en municipis de similars dimensions.
    Potser que donem exemple d'allò que deia Guàrdiola: "si ens llevem molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora, i penquem fort, serem imparables". Doncs això. Pur sentit comú.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  2. Especialment d'acord amb els dos últims paràgrafs. Sobre els punts susceptibles d'indignació consistent (podríem dir-li així?) te'ls compro tots però encara més si els abordem en pack. Cada dia que passa és més evident que el problema és estructural i que podem anar solucionant esquerdes aquí i allà però de poc servirà si no comencem per les arrels...

    ResponElimina
  3. Entenc el que expresses i tens raó. Hi han coses d'importància cabdal que no ens mobilitzen tant, que no ens fan saltar. Potser perquè són complexes? No ho sé. Queda feina per fer. Ara bé, entenc que aquesta és una d'aquelles gotes que ha fet vessar el got, i que les persones reaccionem de forma virulenta quan menys s'espera. Mira com va començar la primavera africana, quines van ser les petites guspires que van acabar en incendis descomunals.

    ResponElimina
  4. Crec que les dues cònsols han sigut 2 caps de turc. No ho han fet bé, però tantes coses per indignar-se ,com dius tu, i amb això ens indignem més que mai! potser sí que és la gota que fa vessar el got però a mi em sembla que és més que això!

    ResponElimina
    Respostes
    1. completament d'acord, en aquest sentit també trobo molt encertada l'opinió de Cèsar Garcia al Periòdic d'Andorra ... http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio/la-finestra-oberta/17397-immoralitat.html

      Elimina