diumenge, 29 de gener de 2012

Percentatges

Darrerament sento la necessitat de parlar de sanitat, una columna d'Alvar Valls al Diari d'Andorra ja em va portar a escriure sobre el tema en un altre post. Avui el mateix rotatiu publica una entrevista amb Cristina Rodríguez Galan, Ministra de Salut i Benestar, amb la que coincideixo en gran mesura, però on crec que s'obvien alguns aspectes del problema.
El titular de l'entrevista destaca que "hem de protegir la salut i no pas interessos professionals", i aquí puc afirmar que hi estic 100% d'acord. Per qui hagi fet l'esforç d'escoltar, era clar que en el tema de la sanitat anàvem directe cap al precipici, veus enteses avisaven des de feia temps i encara que no les haguéssim sentit només calia veure els problemes dels sistemes sanitaris del nostre entorn.
Aixi doncs cal creure que algú, per acció o per omissió a faltat a la seva obligació de vetllar per l'interès public  en el tema de la sanitat. Es cert que la indefinició dels rols que patim de manera històrica no ha ajudat gaire.
El Pla estratègic de salut, citat per la Ministra en l'entrevista, posava en evidencia les disfuncions en aquest aspecte i delimitava les funcions de cadascun dels estaments: Ministeri, SAAS i CASS. Probablement la confusió en les competències i responsabilitats de cadascun d'aquests actors de la sanitat andorrana es un dels motius del retard en la reacció davant de les dificultats que s'ens presentaven.

Sovint però oblidem les altres parts implicades:
- professionals de la salud
- usuaris del sistema sanitari
- classe política

Els professionals de la salut estan representats en major o menor mesura per les respectives associacions o col·legis professionals, i aquí cal preguntar-se si de des del coneixement que tenen del sistema han contribuït plenament a trobar solucions o si ha pesat mes la defensa dels interessos sectorials, actuant mes aviat en clau sindical.

Els usuaris son  per mi el gran absent del debat. Tinc entès que la OCU ha participat en certs aspectes de la elaboració del PES, però si ens fixem en la participació ridícula, siguem clars, en les eleccions al consell d'administració de la CASS, haurem de reconèixer que aquí tenim un greu problema.No només la participació en aquests comicis es anecdòtica, la nul.la visibilitat (amb alguna honrosa excepció) de la feina que hi realitzen els representants dels diferents col.lectius fan que hom es plantegi la utilitat d'aquests càrrecs.

La classe política, i em sap greu generalitzar, sempre m'ha semblat en aquest tema mes preocupada per treure un redit electoral de qualsevol moviment i no ha sabut encarar el problema amb decisió, explicant la realitat i prenent decisions de vegades inevitablement impopulars.

Aquest cap de setmana al twitter vam tenir un d'aquests "microdebats en menys de 140 caràcters" amb en @DavidRiosRius i en @jmmiralles, sempre tant interessants... la guspira va ser una piulada del conseller general socialdemòcrata:

Unes simples xifres, uns percentatges, ens van permetre iniciar un interessant debat, que necessàriament, vist el mitja on es realitzava havia de ser incomplet però no per això menys interessant.

En el debat sanitari ens falten això: dades en forma de xifres, de percentatges sobre els que es pugui basar el debat i perquè cadascú es pugui fer una idea i avançar en la recerca i en l'acceptació de les solucions.

per exemple:
- quants cotitzants ha tingut la CASS en el moment de màxims afiliats? quants en té ara?
- quin percentatge en la despesa global en salut representen les diferents partides?
(diferents prestacions, despeses financeres, despeses "de funcionament"...)

Bon debat!

 NOTICIES RELACIONADES:
- És viable la nostra seguretat social?
- Salut reduirà aquest mes totes les tarifes mèdiques
- Els serveis de salut i benestar seran més barats a finals de mes 
- Reformes urgents 
- Cap on va la sanitat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada