... em refereixo a l'altre esport nacional, aquell que es practica emparat en l'anonimat, el de llençar la pedra i amagar la ma, aquell que consisteix en escapçar tot allò que sobresurt, en rebaixar qualsevol cosa que ens pugui fer petit, qualsevol bri d'originalitat, qualsevol pensament dissident.
Fa uns dies parlàvem entre amics dels avantatges i inconvenients d'un cert anonimat, de la justificació de que en una societat democràtica s'utilitzi l'anonimat per opinar. Hi van haver arguments per tot, la teoria es que en una societat lliure s'ha de poder opinar, dissentir, criticar sense témer que això et pugui perjudicar en cap aspecte de la teva vida. Vaig objectar, i segueixo pensant, que en una comunitat petita com la nostra, i mes si tenim en compte que certs drets reconeguts en la nostra constitució encara no son desenvolupat plenament, el risc de que algú es vegi penalitzat per haver expressat certes opinions existeix. Es així, suposo que ens falta cultura democràtica i certs valors com la tolerància no estan encara prou arrelats en la nostra mentalitat.
En el fons, que algú s'amagui en l'anonimat per opinar, valorar o criticar, un fet d'interès public no ens hauria de molestar el mes mínim, aquest anonimat pot anar acompanyat d'arguments, respecte i afany constructiu. Des d'aquesta òptica aquest anonimat nomes pot molestar a l'intolerant, l'insegur que sense arguments a oposar busqui identificar l'opinador emmascarat per fer-li pagar la seva gosadia d'alguna manera.
El fet es que aquest anonimat, garant d'una llibertat d'opinió absoluta en un entorn amb mancances democràtiques, es veu sistemàticament pervertit i utilitzat pels nombrosos practicants de l'"altre esport nacional".
Espais que haurien de ser llocs de debat es converteixen dia si i dia també en abocadors de les nostres enveges, de la nostra intolerància, de la nostra impotència.
El Cyril es un exemple, no només en el terreny esportiu, es una persona reconeixent amb la terra que l'ha acollit,emprant la nostra llengua des de els primers dies, integrant-se en la nostra societat. Te'l trobaràs entrenant-se per les nostres muntanyes, participant en diferents aspectes de la nostra societat, com un ciutadà mes. No cal ni esmentar els seus projectes solidaris, molts nens de Dakar saben molt bé qui es en Cyril, i qui era el seu amic Fabrizio.
La nostra societat hi guanyaria probablement si molts altres esportistes i artistes, residents administratius, tinguessin la mateixa relació amb el nostre país.
No entenc doncs els escarafalls amb el polèmic vídeo. Dubto que durant la gravació s'hagi malmès la natura de manera irreparable, es tracta d'un rodatge puntual, controlat. El que si malmet la natura i conseqüentment la imatge del país es l'absència d'una regulació de l'accés motoritzat a la muntanya a nivell nacional, la utilització abusiva del nostre entorn per part d'una minoria que s'empara en el buit legal i de vegades en una impunitat discrecional.
Malgrat no comparteixo que s'ataqui al Cyril pel vídeo promocional, m'adhereixo a aquesta campanya en favor d'una legislació estricta pel que fa a la defensa del nostre entorn, vist el clam generalitzat espero que l'amplia majoria parlamentaria ho faci realitat , es una urgència!
Força Cyril!
Noticies relacionades:
Despres es disculpa per pujar en moto al Casamanya
Cyril Despres torna feliç i amb ganes de més Dakar
Cyril Despres també ha demanat disculpes per un vídeo promocional
El vídeo de Despres
Queixes per un video de Despres al Casamanya
O la selva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada