Silencis

     Fa dies que tinc el bloc silenciat... avui mateix m'ho recordaven i la veritat es que no em falten neguits ni ganes de comentar-los. Motius d'indignació, ens en sobren en els temps que corren, tant que sembla que ens hagin d'anestesiar la consciencia.

    Com explica molt bé l'Yvan Lara ens farien creure que la pitjor de les injustícies es la cosa mes normal del mon, i la veritat es que acabes pensant que tot respon a una estratègia ben planificada, on es tracta d'inocular la toxina (la mesura injusta o la noticia que la fa publica) en la dosi i el moment just, es produeix aixi una resposta mesurada i controlable. Es preserva l'homeòstasi del sistema que va encaixant canvis que administrats en una altra forma semblarien haver de produir un daltabaix irreparable.

    En un temps on noves formes de comunicació agafen força, sectors de la societat que fins ara disposaven de fragments inconnexos de la informació que controlava el poder, de cop i volta tenen la possibilitat d'exigir (i obtenir en molts casos) les claus per interpretar el mon que els envolta.

    La corrupció, la injustícia en les seves innombrables cares, el desgovern en favor d'uns quants no son una particularitat de les societats actuals, probablement siguin ara menys esteses que en el passat, pero si que son mes visibles.

    Ara cal que els ciutadans exigeixin transparència, (excel.lent reflexió d'Alba Doral en aquest sentit: Transparència) i que les irregularitats que aquesta faci aparèixer siguin sancionades.

    De poc serveix poder la democràcia si una majoria d'electors avalen amb els seus vots representants poc escrupolosos. De poc serveix un sistema judicial que no tracta amb igualtat als administrats, que no actua davant irregularitats flagrants o que no garanteix l'execució de les seves sentencies.